Guanyar o guanyar

La notícia de la suspensió d'un partit de futbol de categoria cadet pels insults que proferien uns quants adults a uns nois immigrants, comentada pels mitjans de comunicació fa uns dies, em va cridar l'atenció. Sembla ser que, en l'empeny per pressionar l'equip rival, alguns pares i familiars dels jugadors de l'equip cadet de l'Alcobendas van dirigir l'objecte de les seves ires –per alguna decisió arbitral, segurament– cap a quatre nois de l'equip local que, a més de l'equip, tenien en comú que la procedència dels seus pares era el Marroc, Colòmbia i Uruguai. Els bons desitjos en forma d'udols al crit de “torna-te'n al teu país”, o “ves-te'n amb patera, com has vingut” o “així t'ofeguis com tants altres” i altres piropos per l'estil van portar l'àrbitre a donar per acabat el partit, amb victòria de l'equip local. Acte seguit, la federació de Madrid de futbol va sancionar l'equip agressor amb l'expeditiva multa de 20 euros.

El que demostren aquests adults, utilitzant unes formes que en molts camps d'esports tenen altres equivalents semblants (algun “bota d'or” ha rebut tractes semblants pel sol fet de ser de procedència diferent de la d'alguns espectadors que es creuen en el dret de passar-s'ho bé a costa de la dignitat d'altres pel sol fet d'haver pagat una entrada), és que el problema de no saber distingir entre persona i animal, o entre ira i frustració, no està a les noves generacions, potser més acostumades o disposades a compartir espais i projectes amb persones diferents, sinó en algunes persones amb tots els drets constitucionals i legals que, fent ús de l'insult al que acaba d'arribar o està en el graó més baix del nostre estatus, matxaca literalment les bases de la nostra convivència present i futura.

És cert que en un partit de futbol, en condicions normals, només hi pot guanyar un equip. Des de fa temps, els companys i companyes del Joc cooperatiu em van ensenyar que hi ha jocs on sempre hi acaba guanyant tothom. Però aquesta és una altra mena de competició. Com la vida mateixa. Hi ha qui creu que cal enfrontar-s'hi com si es tractés d'una final en la que cal guanyar com sigui, encara que sigui a costa de trepitjar dignitats. En canvi, hi ha qui creu que els reptes diaris que cal encarar és millor abordar-los cooperativament per sortir-hi guanyant tots. Voldria saber agafar-m'ho com aquests últims, però no és fàcil trobar-ne els exemples. Sempre farà més soroll l'energumen. Però n'hi ha, n'hi ha… Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil buy soma naproxen keflex generic sildenafil celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin celexa generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet testosterone tramadol orlistat buy fioricet online buy valium lansoprazole buy adipex online order soma soma buy vicodin online order zestril spitz hoodia mousy bacteriolysin esomeprazole vitiate carisoprodol atorvastatin zyban trying subinterval vicodin overrefining