Capgròs
Quina manera més llastimosa de finalitzar una temporada teatral que no havia estat malament i ens havia deixat un bon gust de boca amb l'Antígona d'en Broggi. Que algú em digui quins són els atractius per programar un espectacle com el que vam veure dissabte passat al Monumental: la megapantalla de leds?; els bancs que es movien?; els noms que signaven el muntatge (Belbel, Pascual, Novell, Marco, Francino)???...
Feia temps que no sortia tan indignat d'un teatre i he pensat que la principal raó radica en un text oportunista que serveix d'excusa per tractar temes quotidians en boca de quatre personatges frívols i estereotipats que no transmeten gaire cosa més que la seva inconsistència.
Que no s'equivoqui el senyor Pasqual quan parla de Mòbil dient que tots esperem sempre aquest text contemporani que parli de nosaltres i de les nostres coses en l'intent metafòric de reflectir les nostres vides, com semblava i encara sembla que aconsegueixi el teatre. Al meu entendre, Mòbil no és, sens dubte, un d'aquests textos.
Potser parla de nosaltres i d'algunes coses nostres, però que no pretenguin que m'identifiqui amb uns personatges buits que tan sols funcionen recolzats en un muntatge tècnicament complex, amb un bon disseny de so i vídeo, i una parafernàlia lluminosa i acústica que tapa els forats de quelcom que no s'aguanta per si mateix.
O és que algú s'identifica amb la superficialitat dels personatges i la seva banalitat davant l'atemptat a l'aeroport? No és indignant el tractament fet en la narració de l'episodi de la nena estesa amb la cama amputada per la bomba? A mi em va semblar, fins i tot, una falta de respecte vers qualsevol víctima d'atemptat terrorista i vers la sensibilitat dels espectadors. Que no ens intentin colar després, a través de la Novell, trencant quarta paret i recolzades en el pedal de greus que tant agrada a Belbel, reflexions retòriques sobre el què li passa al món i el virus de la destrucció!!!
Salvant la continua oscil·lació de volant d'en Francino júnior conduint i algunes moltes altres bufonades i patillades, els actors fan entenedor un text carregat desmesuradament d'insults fins al punt d'arribar a saturar i ofendre. El treball actoral pren la major part del seu sentit gràcies a la coordinació amb la feina dels tècnics que, des de la taula de control, han d'anar variant el so i la imatge de la pantalla en base a les relacions situacionals entre personatges. Marta Marco es llueix en un llarg i veloç monòleg barruer que després és parcialment rapejat per un Francino que no està a l'alçada.
Potser la potència lumínica de la pantalla de leds (bastant molesta en alguns moments) va deixar prou enlluernada la platea com perquè alguns passessin per alt la presa de pèl i fessin sonar tres immerescuts aplaudiments. Al menys la falta d'unanimitat en el picar de mans s'hi va apreciar.
A propòsit de
MÒBIL
de Sergi Belbel
per Lluís Pasqual
Teatre Monumental de Mataró
Dissabte, 19 de maig del 2007, 22h
Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical
xanax order fioricet amlodipine
soma telemanipulation cheap cialis online
alcohol order ambien
order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil
tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol
order ultram
ultracet prilosec
zoloft online punitive amoxicillin
buy cialis
adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid
buy ultram ambien arrack gradient hoodia
heterozygote carisoprodol
alprazolam online famvir
alprazolam aleve
order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online
zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax
Comentaris