Francesc Masriera escriu la biografia d'Arenas a partir del seu dietari

“Fa vuit anys, quan estàvem inventariant el que hi havia a la casa d'en Jordi Arenas vam trobar molta correspondència i també un dietari antic”. El material recollit, sumat a la visió personal que donen les dècades d'amistat amb Arenas, conformen el llibre Jordi Arenas. La sublimació de l'art, que ha escrit Francesc Masriera, un dels marmessors del llegat de l'artista mataroní.

El llibre té com a fil conductor el dietari que Arenas va escriure durant bona part de la seva vida. L'artista va començar a escriure aquest dietari el juliol de 1936, quan tenia setze anys i faltaven pocs dies perquè comencés la Guerra Civil, i el va seguir regularment fins el 1962. A partir d'aleshores, el reprèn a èpoques sense continuïtat. “Alguna vegada me n'havia parlat, dels dietaris, però no li donava massa importància. Són textos molt quotidians, on fa més referència al dia a dia que no pas a les grans reflexions”, recorda Masriera.

Arenas va ser un home polifacètic: dibuixant, pintor, escultor, arqueòleg, músic i pedagog. Francesc Masriera el va conèixer l'any 1958 i, amb els anys, va formar part del cercle d'amics de l'artista. “El títol del llibre ho diu tot: per ell, l'art era una cosa sublim i s'hi abocava. En l'art s'hi amagava tot, cuidava molt les tècniques, era molt preciosista, potser anava una mica en contra de la tendència de l'època. A nivell més personal, hi ha molta gent que el va conèixer i l'aprecia: ho demostra que quan es fa algun acte que fa referència a en Jordi Arenas sempre hi va molta gent”.

Una generació amagada
Juntament amb el seu germà Jaume, Jordi Arenas és una figura clau de la cultura mataronina dels anys de la postguerra, un període de la història local que centra bona part de l'obra. “A través de la figura d'en Jordi, el llibre parla d'un Mataró que no se'n parla gaire, el dels anys quaranta i cinquanta, que sembla que s'hi ha posat un vel a sobre”. Masriera recalca que durant aquells anys “van haver-hi diversos focus culturals” que demostren que Mataró “no era una ciutat morta, encara que aparentment ho pogués semblar per les circumstàncies de l'època: va haver-hi gent molt entusiasta i gràcies a ells tenim el que tenim”.

El llibre també incorpora una relació de les principals exposicions d'Arenas en sales d'art i il·lustracions de l'artista, des d'un oli de 1935 quan era alumne de l'Escola Pia fins a l'Apunt de Dones d'Aigua de 1998.