“Fool” Monti

Després de la celebració dels comicis autonòmics, amb dos perdedors clars, el PSC i ERC, i després d’una vaga encoberta dels operadors aeris i la declaració d’un estat d’alarma per primera vegada en la democràcia, tornem a l’actualitat mataronina.

La noticia a Mataró és que s’han aprovat els pressupostos municipals de cara a l’any que ve, amb una reducció de la despesa del 15%. A primer cop d’ull sembla bona aquesta dada: es redueix despesa, que és el què s’ha demanat per part de la UE i el FMI. Però en el cas dels ajuntaments crec que s’hauria de discernir més entre despeses supèrflues i despeses reals. M’explico: des de fa un temps fins ara he percebut com el govern ha començat a retallar en despeses supèrflues, com l’aigua. En els Plens ja no s’utilitzen ampolles de vidre d’una aigua de marca, sinó que utilitzen gerres que s’omplen (suposo que d’aigua de garrafa, que és més econòmica). Això és un símptoma que els números no quadren. L’Ajuntament, i en especial el govern socialista, per molt que l’Alcalde Baron digui que és un govern auster, no ha escatimat mai en despeses per als seus. Si no, com s’explica que a més de tenir una línea fixa, tots els regidors del govern tinguin també un telèfon mòbil. No seria millor només mantenir els mòbils i donar de baixa la línea fixa? O mantenir només la línea fixa? Tothom sap que durant els Plens molts dels membres del govern, en comptes de prestar atenció al què es diu, inverteixen les seves energies en “jugar” amb les xarxes socials. Potser sóc molt formalista, deu ser la meva educació en dret, però crec que la ciutadania es mereix que els regidors del seu Ajuntament estiguin pendents del Ple, sempre es pot fer de cronista un cop s’ha acabat, i aleshores explicar les opinions, percepcions o anècdotes que convinguin. O és que en una classe de Batxillerat o de la Universitat un professor permetria que els seus alumnes juguessin amb els telèfons mòbils? Sincerament, em sembla una falta de respecte envers els ciutadans.

Un ple és, al meu entendre, un acte solemne on persones escollides pel poble (mitjançant un sistema de llistes tancades) han de debatre i decidir sobre el futur de la ciutat. Aquest acte, aquesta reunió, necessita del màxim respecte dels seus participants. S’ha de parlar de la ciutat, del què li afecta de veritat, i intentar solucionar o facilitar la vida en el dia a dia dels ciutadans. En els últims anys, degut al creixement i auge del fenomen 2.0 i les xarxes socials, he anat observant que els regidors del govern es preocupen més del telèfon que no pas del què es debat al Ple, a no ser que el tema els afecti a ells o siguin els ponents. I abans que se m’acusi de no veure la palla en el meu propi ull diré que sí, que els de l’oposició també en fan ús, però que qui governa, té molta més responsabilitat.

Ningú és perfecte, però crec que per honestedat democràtica i per imatge, els regidors no haurien d’usar les xarxes socials durant el Ple, i encara menys utilitzar els telèfons que els entrega l’Ajuntament per l’ús del seu càrrec. Si volen usar xarxes socials, que les utilitzin en hores que no coincideixin amb la jornada laboral i a través dels seus telèfons particulars, no els oficials (que els paguem entre tots).

Sempre he dit que Mataró necessita un canvi, i aquest canvi passa per fer les coses d’una forma honesta: en aparença, en forma i en resultat. Ja ho diu la dita: “La dona del Cèsar a part de ser honrada, ha de semblar-ho”. El canvi però, serà complicat. Després de l’ensopegada socialista a Mataró, els socialistes intentaran fer un canvi de rumb per assegurar-se el sou quatre anys més. No poden tornar a fer un “fool” Monti (The Full Monty és el nom de la pel•lícula), perquè en aquestes Municipals, sí que els hi van les garrofes.

Des del PP es té clar quins són els problemes reals de la gent. Volen tenir una feina, arribar a final de mes i, sobretot, poder pagar la hipoteca o el lloguer. Els joves volen emancipar-se, no dependre dels pares i tenir una perspectiva de futur. No volen sentir els polítics parlar de coses que no els afecten directament. En l’últim Ple es va parlar del Sàhara (curiosa l’actitud dels socialistes en aquest tema, que és un tema molt greu, per descomptat, i en el qual tenim una responsabilitat històrica com a país), del Pakistan (demanar més ajuts per un país que té a Islamabad l’escola d’adoctrinament més gran de yihadistes, i que només pensa en combatre les religions cristianes, em sembla una barbaritat), enlloc de parlar dels problemes dels ciutadans d’aquí, de Mataró, i d’ajudar a les famílies que ho estan passant molt malament a la ciutat, em sembla una temeritat manifesta envers els ciutadans.

La solució, sempre he dit, passa per ser més curosos, tenir vocació de servei a la ciutadania, i no pas d’enriquir-se, i servir els propis interessos. Necessitem un govern intel·ligent, fort, serè, que sàpiga com funciona el sector privat, un govern amb persones que hagin treballat fora de la política. L’actual govern porta massa anys governant i fent el mateix de sempre (res). Per tot, Mataró necessita un canvi. I aquest canvi és el Partit Popular.