Filosofia sobre l’escenari

L’obra ‘Ara estem d’acord, estem d’acord’ es podria descriure com una representació amb un argument aparentment banal. Dic aparentment, ja que si ens desvinculem de la linealitat de les històries cronològiques podem trobar en la direcció de l’emergent Jordi Oriol un gran flux d’idees aixoplugades sota un paraigües de sàtira i comicitat. Amb una bona introducció fent ús del més que conegut Mite de la Caverna de Plató, els protagonistes ens endinsen en un món on l’home s’enfronta contra ell mateix deixant-se guiar per cercar el seu propi jo, una trama basada en la una lluita entre la racionalitat del món de les idees i la subjectivitat del món empíric que tants debats i discussions a portat en la branca del pensament durant segles i segles.

Durant el transcurs de l’obra la tortuga Leo ha de descobrir si és un rèptil o si d’altra banda és una persona humana. Tot això es veu acompanyat d’una lluita ideològica entre El Club de l’Essència –escuders d’un món cartesià i epistemològic- i El Club de la Innocència, contraposats al pensament i defensors d’ignorar les qüestions ètiques i morals perseguint únicament allò perceptible a través dels sentits. Tots dos clubs faran de guies del Leo en la persecució de la seva pròpia identitat. A més, amb un cistell farcit de metàfores tractades amb delicadesa, el fil conductor del futbol ens planteja qüestions profundes mitjançant un paral·lelisme entre l’esport rei i la vida; el guanyar o el perdre i l’estar a dalt o l’estar a baix són exemples d’aquestes preguntes que apareixen d’amagat. Presentada com un assaig de Dia de partit de David Plana, l’obra d’Oriol ens regala una crítica divertida d’un esport que mobilitza masses i que tot sovint reuneix aficionats a bars per presenciar el partit de futbol. Amb reforços sonors -com les narracions d’en Puyal de fons o l’himne del Barça- i lingüístics –com la recerca del MESSIes-, el futbol és descrit com una injecció d’anestèsia que allunya a l’ésser humà de la realitat pensant i dels compromisos socials i polítics de l’individu.

En relació a la música, un apunt interessant és la presència del tema principal de ‘2001: A Space Odissey’, melodia que apareix quan Leo surt de la taverna i veu el “món exterior”, aportant encara més comicitat a l’obra. Bon treball de Jofre Carabén, Carles Pedragosa i Jordi Santanach, que ja han demostrat la bona entesa que es crea entre tots tres en d’altres obres com ‘Un tal ímpetu vital’ dirigida pel mateix Oriol. A més, Isak Férriz deixa contrastada la seva experiència com a actor a sèries i pel·lícules, trobant un resultat d’elogi també damunt l’escenari. Amb múltiples interpretacions, aquesta tercera direcció d’Oriol és una proposta fresca per pensar sobre l’essència de l’ésser humà i de les societats contemporànies, de reflexionar sobre la influència que el col·lectiu fa sobre l’individu i de les ambicions de la raça humana.

Tot plegat, l’Associació Artística Indi Gest va portar aquest divendres dia 18 de novembre un plausible joc d’idees entrellaçades minuciosament al Centre de Creació d’Arts Escèniques Can Gassol. És interessant apuntar que el mite de la taverna (amb T) combina escenes que mantenen a l’espectador en un continu estat de pensament. Com dèiem una història aparentment estúpida, però amb una gran càrrega d’implicació que recau directament en l’assistent. Des de dins i des de fora, podem trobar en ‘Ara estem d’acord, estem d’acord’ filosofia en estat pur.