Estil i prudència

Nova irrupció del director Enrique Urbizu en el gènere del cinema negre on ha realitzat les seves millors pel·lícules. ‘No habrá paz para los malvados’ és una proposta sòlida que es pot gaudir amb gust gràcies a la combinació de bons diàlegs, algunes bones interpretacions i un personatge, l’antiheroi Santos Trinidad, a qui no costa mostrar simpaties malgrat la seva moral ambigua i els seus mètodes poc ortodoxos. Aquest policia perdedor, justicier i amoral interpretat amb solvència per José Coronado és el puntal d’una pel·lícula que encadena atzars i fatalitats gràcies a un guió ben escrit i ben mesurat que, tot i que no va més enllà d’explicar amb enginy una trama d’inesperades casualitats, no deixa de fer els seus apunts més o menys crítics sobre la impotència, ineficàcia o corrupció del sistema policial i judicial (una mica seguint l’estela de sèries com The wire). Urbizu és atrevit, però amb mesura, a l’hora de plantejar també una trama que té els atemptats de l’11-M com a rerefons, i això que corria el risc de patinada combinant aquest tema amb el de les màfies colombianes de tràfic de drogues. La prudència evita mals majors. Però també és cert que aquesta mesura amb que el director aborda els temes i una trama excessivament escrita i calculada són les virtuts que es tornen defecte en un film que sembla que hauria pogut donar molt més de sí. En queda un entreteniment de gènere, un exercici d’estil força notable però lluny, encara, de l’excel·lent.

espaiisidor.blogspot.com