Un partit de bojos deixa en evidència les carències del CE Mataró

A un derbi, encara que sigui descafeïnat, se li pressuposen algunes coses. Intensitat, gols, polèmica i èpica. Tot això va estar present, enmig de la limitada realitat futbolística de la categoria, en el partit entre el CE Mataró i el Masnou. Que va tenir nou gols. I que va decantar-se pels masnovins en temps de descompte. El 4-5, amb dues dianes dels visitants en els darrers cinc minuts, es podria prendre com la màxima expressió de la mala sort pels groc-i-negres: “una altra vegada”. Però no. No és casualitat que es perdin punts un cop més en els últims moments. De fet, la vertadera casualitat hauria sigut la victòria final dels de Joan Celdran tal i com van gestionar els últims compassos de partit. Ni contra deu ni amb dos penals a favor.

El partit va començar amb un CE Mataró superior. Els groc-i-negres repetien guió i es col•locaven 2-0 molt aviat. El primer, obra de Vicente, obria el marcador en el minut 20. Quatre més tard, un aldarull dins l’àrea el recollia Rafa per aconseguir el segon gol de la tarda. Semblava un derbi plàcid davant un rival que no demostrava perquè tenia deu punts a la classificació. Però a la Primera Catalana el que hi ha és un munt d’errades. I aquestes provoquen gols. En el 40’, Ignacio feia el 2-1 en una falta llançada al pal del porter. Hi havia partit.

En la represa el partit va embogir. Les concrecions (els gols) van venir precedides per diversos motius. La manca de qualitat n’és un dels primers. Si el futbol tingués l’estadística amb la que juga el tennis dels errors no forçats, el partit d’ahir s’hauria suspès per vergonya aliena. Però hauria estat un error, perquè un dels altres motius de la tempesta de gols va estar en la grandiosa inspiració ofensiva del Masnou, que va fer tres dianes per emmarcar. El 2-2 va ser una mescla. Pilotada llarga, molt llarga, de la defensa masnovina que el lateral Ferran es va empassar. Cristian guanyava l’esquena i feia una vaselina meravellosa a l’esquadra directa a l’escaire de la porteria mataronina.

Cap solució tàctica
L’empat podria haver destrossat els mataronins, però l’empenta i les ganes són dues assignatures de matricula d’honor en cada partit dels groc-i-negres. Una nova errada, aquest cop del central del Masnou a l’hora de poder rebutjar una pilota que va rebre sense pressió asfixiant, va deixar totalment sol a Uri. Aquest va intentar regatejar el porter i va haver-hi penal. I expulsió. Minut 65, 3-2 gràcies a Manu i 25 minuts contra deu. Tant és. La sacada de centre va ser premonitòria: els mataronins sortint en tromba a pressionar com si fossin ells els que perdien. Després de l’errada de la defensa visitant, es va tornar al camí de la inspiració. Montilla, des de trenta metres, va enviar una paràbola impossible des de la línia de banda fins a l’escaire llarg de la porteria de Cuevas. 3-3, minut 72.

El golàs s’aplaudeix. Però els motius no. El CE Mataró tenia les línies separades en excés, amb davanters pressionant a dalt, una defensa amb el cul a l’àrea pròpia i el mig del camp allà, al mig del camp. Així es permet que un jugador cavalqui la banda sense oposició. Que després es tregui de la màniga el golàs que es va veure no és excusa. No s’ha de donar opció a que passi. Però tant és. Deu minuts després a vuit pel final, un altre penal favorable als mataronins. Vicente va fer el 4-3 i semblava que per fi, sí. Només ho semblava. Perquè se seguia esperant alguna indicació tàctica des de la banda que frenés l’ímpetu dels mataronins, que ajuntés línies i que es fos una mica llest. Res. Atac del Masnou (recordar que jugaven amb deu homes) procedent d’una sacada de banda, per tant no en contracop, on tenien superioritat numèrica a la frontal de la gran. Tres assistències que desemboquen en un extrem completament sol dins l’àrea, xut creuat i 4-4.

Encara faltava el millor. La victòria visitant es veia a venir. Perquè quan l’any passat el CE Mataró acabava perdent hi havia la sensació real de que s’havia tingut mala sort. Però aquest any la sensació és que no es fan bé les coses i després passa el que passa. Temps afegit, Àlex agafa la pilota a la línia de tres quarts (completament sol gràcies al desgavell tàctic constant) i a sobre bot engalta un obús espectacular a l’escaire. 4-5 i sense temps de reacció. A l’aficionat groc-i-negre li queda el consol que va veure els tres millors gols dels últims tres anys al Municipal de Mataró. Això sí, tots del Masnou.

Proper partit
Els mataronins visitaran el diumenge, dia 25, la Gramanet B. L'actual líder de la categoria ha sumat 21 punts i en només set jornades ja té un coixí de cinc punts respecte el segon classificat. El tècnic mataroní podria comptar ja amb Carmona, jugador que serviria per reforçar els laterals i que encara no ha debutat.