Podem tenir un equip a Primera?

Mataró compta amb 11 clubs de la ciutat i més de 2.500 fitxes federatives. La ciutat, que té actualment més de 125.000 habitants, és una de les deu més grans de Catalunya. Però no es troba representada en les millors categories catalanes ni estatals com sí passa en altres competicions. En waterpolo i, fins la temporada passada en tennis taula, Mataró competeix a la màxima categoria tant masculina com femenina. En hoquei patins l’equip està a l’equivalent a Segona Divisió i ha lluitat a OK Lliga diverses temporades. El handbol i el bàsquet es troben en categories superiors a les que representen actualment la Segona i Primera Catalana, on es mouen els millors equips de futbol de la ciutat. Per què passa això? Podríem tenir un equip a l’elit? I el més important: cal tenir-lo?

“És una qüestió de plantejar-s’ho, però per tenir clubs en categories altes cal un pla amb diversos actors i una planificació a mig termini”, explica Ivan Pera. Va ser regidor de l’Ajuntament de Mataró durant l’impuls del Pacte pel Futbol, un projecte que volia dotar d’equipaments actualitzats als equips de la ciutat instal·lant gespa artificial en tots els camps on hi havia activitat. Per ell, “l’Ajuntament és un actor important, però no el primer: aquest és el club, l’encarregat de coordinar el projecte. Un Ajuntament no pot ni ha de pagar sous de jugadors”. Per Pera, un projecte així “no hi ha sigut mai” a Mataró.
L’actual regidor d’Esports, Josep Maria Font, recalca que “l’esport de base és de ferro i compleix amb escreix la seva funció social”, però considera que l’impuls d’un club d’elit “no passa només la subvenció pública”. “A banda dels ajuts municipals que ja eren tots els clubs, cal trobar recursos externs, com patrocinis que permetin confeccionar bones plantilles”. A això afegeix la necessitat que “la comissió de clubs de Mataró sigui una eina real per explorar noves vies de generació de recursos i disminució de despeses”.

Mataró té gairebé 3.000 fitxes federatives en més de 15 clubs de futbol

Si un club creix, l’ajuntament “estarà allà donant suport” com s’ha fet amb equips de la ciutat. Font coincideix amb Pera en assenyalar que el projecte ha de sorgir del club que vulgui donar el pas, i que “l’ajuda que pot donar el govern no és a fons perdut, sinó que ha de servir per promocionar la ciutat”. Els dos regidors assenyalen el treball conjunt entre clubs de la ciutat per un bé comú, una quimera fa uns anys per disputes personals entre presidents i que segueix sent quelcom llunyà a dia d’avui. “A Mataró cadascú ha remat per la seva banda, i la idea que tot el treball desemboqués en una única entitat com el CE Mataró, que fa anys era el club de referència, no va funcionar; nosaltres vam proposar un projecte aglutinador, però l’ajuntament això no ho pot imposar”, relata Pera. 

Què necessita un equip per ser punter?
Jordi Gastó ha treballat 29 anys al Diari Sport, la majoria d’ells a la secció de futbol català. I ha vist infinitat de projectes que han triomfat o fracassat durant aquests anys. “Un club que vulgui lluitar per estar a Segona divisió ha de tenir una població gran al darrere, un ajuntament que doni suport en major o menor mesura, gent que sàpiga de futbol i inversors privats”, desgrana. No és cap sorpresa, afegeix, però considera que la base ha de ser “un equip tècnic i una direcció esportiva el més professional possible i que conegui el futbol territorial”. Per ell, el principal  contratemps és que “moltes vegades només funciona un d’aquests actors, i així no es va enlloc; algú que posi diners però només pensi en pujar de categoria fracassarà, i un club sense el suport de la ciutat, ja sigui amb una massa de socis o amb el recolzament de l’Ajuntament, ho té molt difícil”.

La màxima categoria la regenten CE Mataró i Cirera, a Segona Catalana

Gastó posa dos exemples: “Girona i L’Hospitalet tenen un gran suport dels seus ajuntaments, però en el segon cas, que podrien haver estat a Primera Divisió si mirem els números que mouen, no han passat mai de Segona B”. Recalca, en aquest sentit, la importància per l’administració pública d’invertir en clubs de la ciutat “El futbol té una vessant turística i empresarial, tenir un equip a Segona suposa uns beneficis evidents per la ciutat”, explica. El gran projecte de qualsevol equip ha de ser, per tant, la categoria de plata. “És el salt al futbol professional. La Segona B no té cap sentit, si puges un any gaudeixes de viatjar a jugar contra el Mallorca B, però és caríssima i després de dos anys passa sempre el mateix: equips que retallen diners i acaben baixant o altres que fan una aposta forta per ascendir a Segona”. Allà és on hi ha els diners. “Si no ets un mal gestor, tens límits salarials raonables, pots fer una competició sòlida i rebre molts ingressos de travesses, del que et pertoca per competir a Segona en drets televisius, l’afluència de públic a casa, etc.”. assegura. 

Més enllà del futbol
El periodista considera que hi ha altres factors a tenir en compte. “A molts llocs el futbol triomfa perquè no hi ha res més, i a Mataró hi ha una diversitat d’esports potent que diversifica l’oferta”, considera. També afegeix: “cal que el municipi tingui tradició futbolera. Sabadell omple i està a prop de Barcelona, Tarragona igual independentment de la categoria, a altres llocs la massa social és molt minsa i així és difícil”.

Què en diuen els clubs

CE Mataró
El CE Mataró veu lluny recuperar un equip de primera línia. “Es necessita una infraestructura gran que la ciutat no té per qüestió d’empreses que apostin pel club, un ajuntament que s’involucri més i la gent. Quan em diuen que Mataró hauria de tenir un equip a Segona o Segona B pregunto, ets soci? Em diuen que no i que fa deu anys que no vénen al camp. Sense involucració no hi ha res a fer, vénen els de sempre”, explica Fran Seijo, president del CE Mataró. Per ell, no hi ha una massa social potent per la quantitat de clubs que hi ha a la ciutat: “Per posar un exemple, Cerdanyola del Vallès té una base de 800 nens en un únic club, a la ciutat en tenim molts més però repartits, cosa que dilueix la massa social”. Lamenta, a més, que Mataró no ofereixi una bona sortida als jugadors que despunten i que aquests acabin en equips “com el Cornellà o la Damm”, amb els que la ciutat hauria de poder competir.

UD Cirera
La UD Cirera compta amb més fitxes que cap altre club a la ciutat, i el seu president Dani Morillo té clar els problemes per arribar a l’elit: “a Mataró no tenim instal·lacions per competir amb entitats com Sabadell o Reus, i així és impossible construir un equip fort. Sé que la crisi és la que és i que l’Ajuntament no pot fer més, però la realitat és aquesta”. D’altra banda, considera que “hi ha massa equips de futbol i això diversifica les inversions que pot tenir el nostre esport a la ciutat; a nivell econòmic és difícil de canviar però també afecta”. Per ell, també falta lideratge. “Necessitem algun equip que sàpiga liderar i aglutinar totes les sensibilitats del futbol de Mataró: relacions, temes econòmics, gestió de base... Però no existeix, les relacions entre clubs no són les millors i tot i tenir condicionants per fer quelcom potent, dubto que passi tal i com estem avui en dia”.

El miracle del Llagostera

Un cas apart que també coneix Jordi Gastó, ja que va treballar en la comunicació del club, és el Llagostera. Un equip d’un poble gironí de 8.000 habitants que va assolir set ascensos en 10 anys i va jugar dues temporades a Segona Divisió. “És un cas atípic, perquè el poble no és futbolero i anaven 300 persones al camp jugant a Segona, perquè l’Ajuntament mai va estar al costat i no només en tema econòmic, sinó ja de manera més afectiva”. Però a nivell esportiu es va encertar de ple. Dues persones –Oriol Alsina i Isabel Tarragó- van agafar el club i “van cobrir despeses i dèficits de cada temporada, fent plantilles molt competitives i ben mesurades que s’explotaven al màxim a cada categoria”, explica Gastó. “L’excepció que confirma la regla”, afegeix.