Més de 200 mataronins participen primera banyada de l'any

Començar l'any amb bon peu no és suficient pels 250 mataronins que aquest dissabte al matí, més enllà de llevar-se amb el peu dret, han volgut celebrar el primer bany de l'any plegats a la platja del Varador de la ciutat. Ni la baixa temperatura tot i que moderada (12ºC a la sorra, 13ºC dins l'aigua), ni les primeres tímides gotes de pluja, ni les meduses vistes a escassos metres han privat al grup de valents capbussar-se oficialment per vint-i-cinquè any consecutiu. Des de la costa, desenes d'amics, familiars i curiosos han volgut participar, tot i que de manera passiva, en aquesta particular tradició. Com és habitual, el meteoròleg Dani Ramírez i l'actor Joan Pera han apadrinat la cita.

Quarts de dotze del matí. La platja comença a omplir-se de tovalloles, barnussos i banyadors. Si no fos perquè alguns del banyistes s'hi presenten amb un barret de Pare Noel, podria ser un dia normal d'agost, on els participants pugnen per aconseguir un lloc a primera línia de mar. Però avui és 1 de gener, i tal com marca la tradició, toca ficar el cap dins l'aigua, ni que sigui durant uns segons, per arrencar el nou any amb ganes i força.

Amb l'ajuda d'un megàfon a les dotze en punt el meteoròleg de Televisió de Catalunya Dani Ramírez i l'actor Joan Pera, tots dos de Mataró, donen la benvinguda a la vint-i-cinquena edició de la cita. Mentre Ramírez informa de la temperatura que es trobaran els assistents en entrar a l'aigua, Pera s'excusa per no banyar-se amb un suposat refredat que immediatament es converteix en motiu de pressió per part del públic per tal que s'uneixi a la festa. Acte seguit la capbussada. Corredisses cap a l'aigua, crits i de nou corredisses per tornar-ne a sortir.

Els que han volgut complir amb el deure ja ho han fet. Més endins, un grup de nois juga a voleibol, mentre uns altres s'esquitxen lluint un barret de Pare Noel. D'aquests últims, cap d'ells ha dormit, i per un motiu de pes: un d'ells, en Pau Cardenal, es casava ahir, aprofitant la nit més intensa de l'any. 'Casar-me només ho he fet aquest cop, però porto vint-i-cinc anys venint a banyar-me', explica en Pau, que bromeja dient que 'de beguts sempre n'hi ha que es volen venir a banyar el primer dia de l'any'.

A aquest grup més festiu s'hi sumen gent com la Montserrat Esquerra i la Vicki Teresa, que cada mes de l'any baixen a vora mar per banyar-se plegades, i el primer de gener no és cap excepció. 'Jo en fa cinquanta que vinc', diu la Montserrat, mentre que la Vicki afegeix que 'és una manera de començar l'any amb energies renovades i treure les cabòries del dia anterior'.

Per la seva banda, Ferran Cardenal, un dels pares d'aquesta celebració de l'any nou a la ciutat, ha destacat aquest vint-i-cinquè aniversari oficial: 'És inexplicable el que es pot arribar a sentir', assegura el mataroní que indica que l'experiència serveix per alliberar la tensió acumulada i que per això cada any hi ha més participants.

La trobada reuneix a diferents generacions. Avis, fills i néts comparteixen la il·lusió de treure's les lleganyes ben aviat, agafar el banyador i les xancletes de l'armari i recuperar de nou la il·lusió de posar els peus damunt la sorra. L'estiu, així, sembla que queda una miqueta més a prop per una ciutat que ha integrat el mar com un dels seus patrimonis més rics.