Les noies també juguem

Mataró és una ciutat amb un potencial enorme dins de l’esport femení. El treball en clubs com la UE Mataró, un dels millors planters d’Espanya de bàsquet femení, o en el CN Mataró, amb la Sirena competint a màxim nivell i nodrint-se de jugadores formades a la casa, és innegable. D’altres tampoc es queden enrere, com el CH Mataró i el seu equip juvenil campió d’Europa. Passa el mateix amb jugadores que despunten des d’altres clubs com l’Iluro, el Futsal o el Joventut i esports amb més tradició de noies com patinatge, voleibol o gimnàstica. Però això contrasta amb el fet que l’esport amb més fitxes federatives a la capital del Maresme, el futbol, no tingui en canvi una secció femenina potenta.

Mataró compta amb dos equips que aposten fermament per la base  de futbol femení com Cirera i Molins, als que se suma algun equip dels Salesians i un primer equip del Liverpool. A aquests se li sumarà la temporada vinent el CE Mataró, que va anunciar estar treballant ja e la secció. Pot semblar poc, però pitjor panorama hi ha al Maresme: Santa Sussana, Sant Pol, Vilassar de Mar i Cabrera.

“El futbol femení és actualment un esport minoritari, i a Mataró té molta més volada el bàsquet o el patinatge”, explica Jordi Magro, coordinador del Cirera i encarregat de la secció femenina del Maresme a la FCF. “Tenim molt de camí per recórrer, tot i que les coses han canviat la gent encara li costa no associar-ho a un esport masculí”, explica Magro, que afegeix: “al Maresme molts clubs ho han intentat i ho han deixat córrer; entrenadors no capacitats, abandonar perquè no tenen el nivell d’altres clubs i aquesta mala experiència afecta a les noies que no volen provar sort en un altre lloc”. El creixement del futbol femení també està costant pel fet, explica, que “equips com Sant Gabriel i Espanyol absorbeixen la majoria de bones jugadores, i això fa que sigui difícil créixer amb més clubs”.

Malgrat “no poder oferir categories tant bones” com aquests clubs, a Cirera treballen creixent i amb bones perspectives de futur: “tenim 65 noies i l’any vinent estrenarem equip absolut, no hem parat de créixer des de 2008”.

Raquel Rodríguez, capitana del cadet-juvenil del Cirera, serà una de les que estrenarà el nou equip absolut. “Vaig començar al 2008 amb la creació del primer equip, i el futbol femení ha millorat, abans per jugar lliga havíem d’anar molt lluny i ara tenim més rivals a prop”. “El fet de tenir una sortida absoluta l’any vinent és una bona notícia, perquè significa que les que estem dins del club podem seguir jugant”, afegeix.

La Paula Delgado juga als Molins des de fa sis anys i amb ella i les seves amigues es va iniciar aquesta aventura al conjunt blanc i blau. “Vam començar amb futbol 7, però quan vam passar a futbol 11 teníem problemes per trobar jugadores”. justifica això pels prejudicis sobre el futbol: “la gent s’estranyava de veure un equip femení, sempre s’ha vist com un esport masculí”. Lamenta que això provoqui moltes vegades “menyspreus” dins del món del futbol, que es veuen amb “manca d’entrenadors interessats en futbol femení, dificultat per trobar amistosos o com si les fites esportives [enguany han ascendit a Primera] no es valoressin tant”. Delgado ho exemplifica amb “la gent que ve a veure’ns i la que va a altres equips de l’entitat”, tot i que creu que “això està canviant mica en mica”.

L’entrenador del primer equip dels Molins, Raül Santos, destaca que el creixement del futbol femení no té aturador i que “les llicències en la darrera dècada han crescut un 300%”. “Una major difusió dels mitjans ajudarà a fer créixer més l’esport, retransmissions com el mundial femení ajuden i molt”, afegeix. Per ell, la formació és bàsica perquè és la manera de progressar. “Si aconsegueixes resultats pots aconseguir noves jugadores i genera interès a d’altres”, tot i que admet que “és obvi que és molt més difícil trobar noies que nois per jugar”. Tot i que considera que el creixement és evident, encara s’està lluny de llocs com els Estats Units on “es fomenta des de les pròpies universitats”.