La situació a la UD Cerdanyola és insostenible. Els gestors que s’havien d’encarregar d’intentar fer que l’equip rutllés, amb Juanjo Calduch al capdavant, han decidit tirar la tovallola. Després de parlar-ho i buscar solucions, és inviable continuar. Així ho han acordat, ja que tal i com explica Calduch, l’equip estava jugant amb fitxes no validades. “Si hi hagués alguna lesió greu o algun contratemps tindríem problemes”. Això es deu a que l’equip deu més de 2.000 euros a la Federació i, per tant, no pot donar altes. I sent filial del CE Mataró, els diners no sobren precisament. A més, hi ha polèmica a la vista. Alguns jugadors van anar al Municipal de Mataró per buscar respostes. Salvador Segrera, director esportiu, els va comentar que ells havien entregat uns papers a gent “del barri” per gestionar l’equip. Cosa que desmenteix Calduch, qui recorda que el club “no és nostre” i que només “l’estàvem gestionant”. “Tenim la sensació que ens ho han donat pensant que han trobat uns tontos per posar-los al davant i si la cosa falla, la culpa serà nostre”. Si l'equip no juga aquest cap de setmana, tot fa preveure que així sigui, el descens a Tercera Territorial als despatxos serà irremediable.
Una situació trista, tenint en compte que el 1993 la UD Cerdanyola es trobava com a referència absoluta del futbol mataroní. El CE Mataró lluitava en categories territorials i l’equip de l’històric barri de la ciutat estava a Tercera Divisió. Quatre anys de glòria per un conjunt que vivia enmig del verd dels bitllets del seu president. En ple 2009, l’equip és cuer de la Segona Territorial amb -3 punts. No hi ha base, absorbida per la Fundació Esportiva Mataró, i es comencen a fer travesses per saber quan es retiraran de la competició. El poc treball de la base, problemes econòmics amb impagaments de part de patrocinadors, presidents que venen i marxen i la desafecció del barri han anat desgastant un club que va ser respectat a nivell català.
Paco Cortés, coordinador de la base en l’època gloriosa de la Cerdanyola, explica que es vivia una situació “totalment irreal”. L’equip havia assolit dos ascensos consecutius des de Preferent i es va tirar quatre anys a Tercera Divisió a partir de 1993. “Era surrealista, vivíem dels diners d’un senyor que els podria haver posat a qualsevol altre lloc i que estava per sobre del que el barri podia aspirar”, assegura Cortés. Bartolomé Benítez, però, no va invertir en la base. “Hi havia bons jugadors però no es van cuidar perquè no calia, els diners pel primer equip”. I quan es va descendir, va marxar per “falta d’il·lusió”.
Els mataronins van baixar a Preferent en dues temporades, però després va venir una època de tranquil•litat a la Primera Catalana. Benítez va tornar, aquest cop sense diners, i quan s’acostava el descens el 25 de maig de 2003, va fugar-se en veure que l’aposta esportiva no havia funcionat com l’aposta del talonari. “Llavors va entrar el principal patrocinador com a president, però ja no hi havia confiança de part del barri i la base va començar a caure en picat degut al poc treball”, assegura Cortés. El descens acompanyaria els pitjors anys dels mataronins, que van patir una estafa immobiliària.
Cap avall i sense frens
Aniceto Torrejón va mantenir l’equip en el futbol territorial mentre el CE Mataró estava a tercera. En deu anys les tornes havien canviat. Aniceto va patir problemes com la manca de diners degut a l’estafa del principal patrocinador o l’alta morositat de les famílies, que provocava que no hi hagués líquiditat al club. D’aspirant a Catalana es va baixar a Primera Territorial. I amb el club sense massa social i la base a la deriva, la sortida de l’entitat amb 42 anys d’història va ser fusionar-se amb el CE Mataró.
Un error que va matar la relació amb el barri: es va deixar de jugar amb els colors propis excepte el primer equip (l’equipació per la base de la Fundació era els colors de la bandera de Mataró). Els nens van marxar en massa a altres clubs, sobretot Argentona. Juanjo Calduch, secretari i gestor del primer equip quan Aniceto va marxar poc després de la firma amb la Fundació, creu que era un gran “error”. I a partir d’aquí ha intentat arrencar l’equip de la Fundació. Impossible, ja Lluís Sardà va anunciar que comptava “amb la Cerdanyola com a filial del CE Mataró”. Calduch voldria tornar l’equip al barri, però hi ha clàusules de penalització i als groc-i-negres no els interessa. Malgrat tot. I el Camí del Mig, seu de la base dels grocs, actualment no té ni un equip de la Fundació entrenant. Ara, finalment, Calduch i Torrejón han preferit tirar la tovallola després de veure com només hi ha hagut pals a les rodes.
-
Ni guanyaven ni podien fer-ho
Actualment la Cerdanyola té -3 punts a la Segona Territorial degut a que no es van presentar en el derbi amb el Cirera en la primera jornada. Calduch està al capdavant gestionant l'equip, però lligat de mans. El deute de més de 2.000 euros suposava, a banda dels perills en cas de lesió, que l'equip no pogués guanyar partits. Si ho féssim, els altres rivals podrien impugnar-lo per alineació indeguda i ens els haguessin tret, afirma Calduch. L'últim episodi rocambolesc el va patir l'entrenador Albert Gibert. Un partit va durar. Gibert explica que els jugadors no feien cas del que se'ls ordenava des de la banqueta, i amb mitja part vaig decidir que aquí no continuaria. Cal neteja a fons, afegeix. Fonts properes al CE Mataró ja han assenyalat algun camí alternatiu pel club si trencar l'aficiliació és inviable. Podrien donar-se d'alta amb el nom de Cerdanyola i canviant les primeres sigles; començar de zero a la Tercera Territorial. Al cap i a la fi, és el futur d'aquest equip amb -3 punts és descendir finalment, afirma aquesta font. Una opció que no es descarta de part dels darrers dirigents del club groc a partir de 2010.
Plantilla històrica de la Cerdanyola que jugava a Tercera Divisió l'any 1994
Comentaris