L'Auto Net&Oil Boet assalta el Josep Mora i s'emporta el derbi

Un esdeveniment mataroní dins de l'esport local envejable. Platges de Mataró i Auto Net&Oil Boet jugaven el derbi local de la segona volta al Josep Mora, i més enllà del resultat, qui en va sortir guanyant és el bàsquet de la ciutat. Exemplars els jugadors a pista, partit lluït i amb alternatives i dues aficions que a banda d'omplir el Mora, es van dedicar a animar als seus. I ja està. Sobre la pista, el Boet va assaltar el palau del seu veí gràcies  a Carles Canals, jugador que va demostrar estar un esglaó per sobre de la resta de jugadors dels dos equips -acabi amb millors o pitjors estadístiques que la resta-, i  també a que a l'hora de repartir els errors dels últims instants, en va sortir millor parat. El resultat de 72-75, en tot cas, deixa els dos conjunts allà on estaven: el Boet empatat amb el quart lloc però sense desenganxar-se dels seus rivals i el Mataró, fora de la promoció de descens gràcies a les derrotes dels seus perseguidors.

Canals desfà la igualtat.
El primer quart va servir de tempteig entre els dos conjunts. El Mataró va veure com després d'anotar, el Boet feia sis punts amb certa facilitat, però Natxo Ariño -endolladíssim- es va encarregar amb cinc punts consecutius d'ajustar el marcador. Després de diverses errades, Prats va aixecar el Mora amb un triple que va tenir resposta immediata de Rubio. Quan semblava que tot acabaria ajustat (12-13), va aparèixer Canals. Assistència màgica per fer el 12-16, triple després d'una finta i, en anotar el Mataró, un altre triple estratosfèric a tres segons per acabar el quart: 14-19.

Sergi Ventura i Marc Coll frenen l'encert visitant.
En el segon període, el Boet va fer gala de la seva anarquia en atac. L'equip funciona moltes vegades com si fos un partit de videojoc, on encara que guanyis de cinc o sis punts, intentes un triple precipitat a l'inici de la possessió "perquè sí", perquè potser entra. I això té a vegades coses dolentes, com un inici erràtic que va aprofitar Paco Hernández per fer els seus únics quatre punts de manera consecutiva (18-19). Fins i tot el Platges es va posar per davant 20-19, però duraria poc. L'altra cara de la moneda d'aquesta certa anarquia -i confiança en el talent individual- és que quan surt bé, les ratxes són imparables. I això va passar amb el Boet, que en un parell de rebots ofensius i un triple de David Rodríguez van obrir marcador fins el 21-26. Hermoso, esplèndid diumenge (17 punts) va començar a aparèixer, i Canals també feia de les seves. Entre els dos, l'equip marxava de nou. Sergi Ventura va ser el primer del Platges a reaccionar, amb internades impressionants i diversos punts consecutius fins el 27-32. Seria ell i Marc Coll, vital sota cistella, qui mantindrien viu al Mataró quan pitjor ho passava: 31-36 al descans.

El Boet, a punt de provocar un KO tècnic al rival.
L'inici del tercer quart va ser demolidor. Triple del Boet, triple de Canals i robatori de pilota del mateix jugador, que assisteix a Hermoso per consumar el màxim avantatge: 13 punts (31-44).El Platges  va reaccionar a temps amb diverses cistelles seguides, entre elles un espectacular halley-hoop transformat per Tardío, però el Boet tenia el canell fi i aprofitava alguns tirs precipitats dels locals. Els darrers minuts van ser del Boet, que van mantenir el coixí de punts i semblaven haver matat ja el matx: 43-54.

El Platges treu el seu geni i remunta, però el Boet aguanta.
El Platges de Mataró va sortir a tomba oberta i va clavar un parcial de 8-0 que els posava dins del partit. Robert Crawfort, poc encertat fins el moment, va entrar en calor i va destapar-se amb un triple que va fer embogir el Mora. Amb 50-54 els visitants van frenar el cop amb dues cistelles consecutives, però es veia que la dinàmica havia canviat. Un 2 1 d'Ariño ho ajustava tot (53-55) i el Boet respirava gràcies a jugades puntuals. Amb 55-60, Crawfort feia un altre triple màgic, el Boet tornava a escapar-se i Tardío anotava el seu primer i únic triple: 61-62. El Boet estava grogui, i després d'anotar un tir lliure, Naxo Ariño seguia on-fire empatava el matx a 63. Aquí va venir la jugada del partit. Ataca el Boet i Crawfort talla una passada. Se'n va sol a cistella i davant un defensa visitant destrossa l'anella amb una esmaixada tant potent com espectacular (foto 2). 65-63 i una pressió ambiental del Mora enorme pels visitants.

Guanya el que menys falla.
Els últims minuts van ser d'infart. Hermoso empatava pel Boet i Airño tornava a posar per davant un Platges de Mataró que creia en la victòria. Però va aparèixer Rubio, que enmig de la pressió del Palau es va marcar un triple increïble que va silenciar la pista (67-68). El Boet es va escapar mínimament, 67-70, i després va tornar a fer com aquell que juga a un videojoc. Enlloc de mantenir possessió llarga i buscar el bàsquet amb cap (69-70), es va precipitar en un triple innecessari que acabaria amb contracop i 71-70. Quedaven uns 40 segons, i de nou se la va tornar a jugar. Després del temps mort, triple precipitat, però el rebot el va recollir Rubio entre dos rivals i va provocar un 2 1. 71-73 i 21 segons. Crawfort va tenir lliures, en va anotar un (després que l'àrbitre fes repetir el primer tir que havia fallat) i va fallar l'altra, i allà es va acabar el matx. Amb 72-73 Rubio va anotar dos lliures i va deixar-ho tot sentenciat 72-75.