Capgròs
La Copa CERS del 2009, guanyada la mateixa temporada que l’equip baixava de categoria tocadíssim per la crisi econòmica, les experiències a la Copa d’Europa i a la Supercopa de la següent campanya, la Copa de la Princesa o els últims ascensos a OK Lliga. El nom d’Eric Florenza va estretament lligat al cicle vital del Club Hoquei Mataró de l’última dècada i part de l’anterior. Després de 27 anys amb els patins cordats, i 26 temporades al club de la seva vida, Eric Florenza ho deixa. Ha arribat el moment de penjar els patins per fer més compatible el dia a dia amb les exigències laborals i la conciliació familiar.
“Aquesta temporada era l’última. Això ja ho tenia clar. Tot s’ha precipitat perquè ara ja em resultava impossible anar als entrenaments. Com que l’hoquei sobre patins no és professional, malgrat que les exigències així ho requereixen, a casa ja no podíem fer-ho compatible.” L’Eric té un fill de dos anys. La vida, quan ets pare, canvia completament. Més enllà del tòpic hi ha la realitat.
“La meva germana gran feia patinatge artístic. La meva mare era de la junta i l’acompanyava al pavelló. Un dia em va dir que m’ho podria mirar des de dins i em va posar els patins... jo li vaig dir que això de patinar molt bé, però que necessitava una pilota. Jo volia perseguir una pilota. I així va ser com, amb quatre anys, vaig començar a jugar a hoquei sobre patins. Ja en portava un fent patinatge artístic i tenia avantatge perquè els altres nens encara no sabien patinar.” A Eric Florenza la passió pels patins li ve de família. 27 anys després és moment de penjar-los.
Ha vestit durant més d’un quart de segle la samarreta del Club Hoquei Mataró, recorrent les diferents categories inferiors fins arribar a ser jugador i capità del primer equip. Només va tenir una experiència fora del club. Va ser la temporada 2010/2011, quan va fitxar pel Maçanet perquè el Mataró havia perdut novament la categoria i baixava a tercera divisió. Al final, i després d’un seguit de reestructuracions federatives, l’equip de la capital del Maresme va mantenir la plaça: “Si ho hagués sabut abans no hauria marxat, però no me’n penedeixo. A Maçanet vam pujar, vam guanyar la lliga i la Copa de la Princesa, i em va servir per veure noves maneres de fer i haver-me de guanyar les garrofes en un lloc nou.”
Mentre tot això passava, Eric Florenza va acabar Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport. La vida laboral, però, l’ha portat per altres camins: “Ja fa cinc anys que treballo en una empresa d’implants dentals. Vaig entrar fent tasques administratives i més tard, a base d’anar guanyant experiència, també vaig començar a encarregar-me de temes comptables. Treballo en una oficina de Barcelona, hi estic bé i la feina m’agrada, però tampoc puc descartar en un futur recuperar el fil dels meus estudis. Quan vaig començar la meva idea era vincular-ho al món de la docència, com tota la família.”
El capità del CH Mataró seguirà prop de l’equip fins que acabi aquesta temporada. Després, espai i distància: “Han sigut moltes hores, caps de setmana, tardes d’entrenament... ara agafaré els pals i aniré a tirar unes boles amb l’Adam (Puig, també ex jugador i capità del CH Mataró), que em va enganxar al Pitch and putt, o simplement anirem a fer una volta al parc amb el nano i la dona.”
Comentaris