El Futsal va realitzar en línees generals un bon partit, tot i que la manca d’encert en els metres finals va arribar a superar els límits del que es pot creure. A la primera part el ritme de partit i la possessió de la pilota va ser dels locals, ja que el plantejament visitant es basava en una defensa tancada i sortides al contraatac. De fet així va ser com es va inaugurar el marcador amb una pèrdua de pilota a mitja pista i la conseqüent contra.
L’equip no va perdre el ritme i aconseguia posar-se al capdavant al marcador amb gols de Miki i Abdyck. Tot i disposar d’un llançament de deu metres per incrementar l’avantatge, el marcador ja no es va moure. A la represa el partit era calcat als primers vint minuts. Les ocasions creades pel joc de l’equip i les errades defensives rivals no eren aprofitades, i després d’una errada em un remat a porteria buida, la pilota surt rebotada cap a la porteria mataronina i el contraatac suposa l’empat a dos gols.
Aquest cop sumat a la lesió al genoll de l’Abdyck semblava que trencava el partit, però superat el minut de rigor l’equip va seguir dominant l’encontre i el 3 a 2 arribava amb una espectacular vaselina de Miki. Els vermells no van aconseguir matar el partit, tot i que als vuit minuts els lloretencs ja havien fet les cinc faltes. Els àrbitres van canviar el criteri i van deixar de sancionar accions que uns minuts abans si que havien estat sancionades. En una d’aquestes els de la Costa Brava van robar una pilota i al contraatac establien el 3 a 3 definitiu.
Els últims quatre minuts van ser veure per creure, ja que el succeït fins aleshores es va agreujar i els locals van arribar a fallar contraatacs de tres per un i 2 contra porter i es van endur la sensació cruel d’haver deixat escapar dos punts.
Comentaris