Els deutes personals entorpeixen la negociació pel CE Mataró

“Tu el que vols és que on posi Paco hi posi Eulogio”. Això va arribar al final de la reunió entre Gonzalo i l’empresari Eulogio Carmona per arribar a un acord pel traspàs de poders del CE Mataró. I aquí en podria haver començat una altra. Així ho ha explicat Carmona, que des del principi d’acord arribat només ha vist entrebancs i poques concrecions que serveixin per maniobrar. L’auditoria ja està completada i el deute amb els bancs (xifrat en 617.000 euros), més que confirmat. Però el fet de no haver pogut conèixer a detall les condicions amb cada entitat financera perquè Gonzalo no ha pogut quedar amb Carmona, alenteix de nou les negociacions. “Nosaltres no sabem d’aquests diners de deute quines quantitats són de la SAE i quines són deutes personals”, explica Carmona. I sense això, és impossible arribar a algun tipus d’acord definitiu.

Carmona afirma que la intenció de Paco Gonzalo i la seva junta és marxar totalment nets. “Volen que els seus noms desapareguin i quedin exempts davant els bancs”, afegeix. Una proposta que s’ha de negociar sabent, primer de tot, de quines quantitats es parlen. Diversos pares de jugadors ja han iniciat un moviment per pagar 100 euros cadascú a fons perdut per ajudar a eixugar el deute, però Carmona alerta: “no sabem si tots hi estan d’acord, i encara que fos així, serien 40.000 euros (400 famílies) que servirien només per acabar amb el deute amb Caixa Catalunya i Caixa de Granada”. L’empresari ja ha avançat que s’ha de vigilar per “no començar des de la línia de sortida amb 100 milions de pessetes de deute”. Per això cal “renegociar” i totes les possibilitats “segueixen obertes” fins que se sàpiga “amb exactitud quins deutes hi ha i com es poden solucionar”.

L’empresari no defuig de la possibilitat que el club acabi desapareixent. “Si no trobem una sortida conjunta per fer front als deutes, l’opció de començar de nou intentant parlar amb la Federació perquè es pugui acabar la temporada (amb el tema de pagar arbitratges i no desvirtuar les competicions) i a canvi poder mantenir les categories en una nova denominació està sobre la taula”. Carmona explica que a banda dels deutes amb bancs també hi ha el problema de creditors: “a mi em diuen que són poca cosa, però si n’apareixen deu de poca cosa potser acaba sent important”.

No hi ha diners
El juvenil va viure una situació esperpèntica en el seu viatge a Menorca. Finalment, Carmona va haver de pagar de la seva butxaca els diners de quatre vehicles per poder transportar els jugadors, ja que el club no té diners per pagar el transport fins el camp. Això es va unir als problemes que van tenir els jugadors amb l’avió, que no va poder aterrar a Menorca en primera instància i van haver de tornar el dissabte a Barcelona per marxar, de nou, a les illes per jugar diumenge. No va ser l’únic contratemps. La fisioterapeuta va pagar amb els seus diners diferents estris per omplir una farmaciola totalment inexistent. A més, allà l’equip va trobar-se que no tenia ni pantalons ni mitgetes, i va haver-ho de demanar al Ciutadella. La situació és similar a la del primer equip, que va desplaçar-se a Cassà amb el vehicle propi de cadascú.