El juvenil groc-i-negre: causa i conseqüència del treball ben fet

Davant les adversitats, treball, treball i treball. Així es podria definir la filosofia del juvenil del Club Esportiu Mataró durant aquest curs. Cap a finals de juliol, un grup gairebé nou (només continuaven Villén i Serra) començava la seva preparació amb un gran repte per endavant: competir dignament a la Divisió d’Honor Juvenil (grup III) i aconseguir la permanència. I és que la notable campanya realitzada l’any anterior per un grup de jugadors excepcionals era del coneixement dels integrants de la nova plantilla: “Era una pressió bastant gran perquè l’equip aquest any era gairebé tot nou i era difícil, perquè amb el nivell que havien demostrat els de l’any passat... Ha estat complicat, però crec que si més no, no diré superat, però sí els hem igualat”, afirma Ruben Castillo, un dels pesos pesats del vestuari. El tàndem format per Pep Barbany i Jordi Pi, amb la col·laboració de Marta Bagán (fisioterapeuta), Ricardo Plaza (delegat) i Roberto Graia, encarregat del material i de mimar els jugadors com si de professionals es tractés en qüestions d’equipació -feina reconeguda pel capità groc-i-negre, David Villén-, ha fet possible que els números de la temporada (vuitens amb 35 punts) fossin molt semblants als de la 2006-2007 (desens amb 38 punts).

 

En el transcurs del campionat, Jaume, Achille, Vila, Jordi, Óscar i “Cata” van marxar lluny del Municipal Carles Padrós a la recerca de minuts. Perquè si bé és cert que molts dels integrants de l’equip ja es coneixien d’haver coincidit en altres clubs, al mes de novembre els resultats (1 victòria, 4 empats, 4 derrotes) i l’exigència de la lliga propiciarien l’arribada de reforços: David Rodríguez “Rodri”, Cristian García, Rubén Martínez “Peque”, Walter i Revenaque. El primer d’ells debutaria marcant i malgrat perdre’s cinc encontres per sanció, s’acabaria proclamant màxim golejador de l’equip amb set dianes. “Vaig venir a això, a poder jugar, a fer el que se’m dóna bé que és ficar gols, a ajudar a que es salvés l’equip, i crec que he fet bé el que venia a fer”, reconeix Rodri, seguit a un i dos gols, respectivament, de Pérez i Tudi (qui va conduir el grup cap al triomf en partits importants com Ferriolenc i Lleida). El pitxitxi, però, té clar amb quina de les seves obres es queda: “Amb el que li vaig ficar a l’Europa als 39 segons, perquè va ser clau, crec jo, acabava de començar el partit i sempre és més difícil”. L’últim encontre de la primera volta, però, seria el preludi d’un segon tram de campionat definitiu en la consecució de la permanència (amb 7 victòries i 8 derrotes). Castillo es queda amb aquest matx contra el Ferriolenc: “Una remuntada aquí a casa en la que a la mitja part anàvem perdent i ho vam treure endavant”. Villén, però, la personificació del treball i de l’esforç d’aquest conjunt, doncs ha arribat a jugar amb una fissura en un dit del seu peu, apunta al darrer disputat com a locals, possiblement el més vistós de la campanya en quant a joc, contra La Salle: “Vaig jugar bé i va ser el de la permanència”. Una consecució que deixava enrera moltes hores de treball, però també molt de temps perdut en desplaçaments a les Illes Balears i a Aragó, viatjant a hores poc propicies per rendir al nivell oportú en la màxima categoria estatal del futbol juvenil.

 

Tot i les adversitats, el juvenil groc-i-negre ha estat a l’alçada, remant tots plegats com un vertader equip sota la direcció d’un cos tècnic molt competitiu. “El grup que han fet, a part de bons jugadors, les persones ens hem adaptat tots bé. La manera d’entrenar és bona, la feina que fan és positiva, i els dos s’entenen molt bé i saben. El que no té un, ho té l’altre”, explica Jordi Ribera. Ell és un dels pocs jugadors de segon any de la plantilla, juntament amb Aitor, Peque (de primer) i Revenaque, i si no ho impedeix cap oferta millor, l’any vinent serà un dels pilars del nou juvenil. Tanmateix, Ribera parla en ternes realistes sobre el projecte: “L’objectiu seria la permanència. Comencem per aquí i després ja veuríem”.

 

El futur dels juvenils de primer i segon any sembla estable. Tot el contrari els hi ocorre als que fins fa un mes eren els seus companys. Per als jugadors de tercer any (acaben l’etapa juvenil) tot és una incògnita: Cristian Pujol, Serra, Antonio, Villén, Moreno (es recupera d’una intervenció), Zou, Saltor, Pau, Willy, Tudi, Castillo, Joan García (ha tornat al Granollers), Vicente, Pérez (novament a les files del Vilassar de Mar), Rodri (amb contracte amb Barça, restarà al club fins que acabi la temporada del primer equip), Cristian García i Walter (cedit pel club blaugrana, es recupera d’una lesió), es troben en aquesta situació. El primer equip groc-i-negre compta amb ells fins a final de la present campanya i fins llavors restaran a les ordres de Jaume Creixell. De cara a l’any vinent, Villén, com la resta dels seus companys, confessa: “Espero jugar. On? No ho sé”. En la mà del CE Mataró està confiar de veritat i amb totes les conseqüències en aquests nois o convertir en paper mullat les promeses fetes i, un any més, deixar passar de llarg el talent dels jugadors del futbol base.