El CE Mataró empata i encara no està descendit de manera matemàtica

El CE Mataró seguirà sent, de moment, una setmana més equip de Primera Catalana. Els mataronins van empatar a u davant el Montcada de Jaume Creixell, en un partit on els visitants van tenir opcions d’endur-se els tres punts. L’empat no serveix de gaire a cap dels dos equips. Als groc-i-negres perquè no pensen en la salvació, sinó en acabar dignament la temporada; a l’enèsim club dirigit pel Tigre de Sants tampoc, ja que estan flirtejant amb posicions que podrien comportar un descens compensat de categoria. L’entrenador visitant va estar força tranquil des de la banda durant tot el partit, però a la roda de premsa va oferir els seus lamentables estirabots. Fet habitual, tenint en compte que alguns segueixen rient-li les gràcies.

El partit va començar amb un Montcada molt posat i amb diverses aproximacions de perill. Diego va perdre una pilota sent últim home i els visitants no van marcar de miracle. Poc després, Remo agafava a contrapeu els mataronins en una falta ràpida que els centrals van saber avortar. I un xut des de fora l’àrea de Carrión, ex-groc-i-negre, se sumava a les estadístiques. No va ser fins el minut 20, en una combinació entre Pol i Uri que el CE Mataró es va acostar. El xut del primer va anar tou a les mans del porter Jonathan. Poc després, una centrada de Pol la rematava Landi fluixa. El davanter estava motivat, segurament tenia en compte el despreci que va rebre en la darrera etapa en la que va estar (amb Creixell d’entrenador).

El Montcada seguia tenint més possessió i opcions, gràcies a Remo, extrem esquerra de qualitat, que tenia davant a Rafa, un invent fallit com a lateral dret (Carmona estava a l’esquerra davant la baixa de Manu). En el 35’, una bona jugada visitant va acabar amb passada de la mort que Cussó va empènyer dins la porteria de Jodar. Es feia justícia pel que s’havia vist. Però el futbol sempre dóna segones oportunitats. Landi va fer una gran jugada personal i, dins de l’àrea, va assistir a Marcial, que enmig de quatre jugadors visitants, va fer l’empat.

En la represa, el partit va tenir més igualtat. I això es va veure en les aproximacions dels dos equips. Joan Garcia va debutar amb un remat forçat en la seva primera intervenció amb els groc-i-negres. Però qui millor opcions va tenir va ser el Montcada. Una de les polèmiques va arribar en una triangulació entre Landi i Javi que va acabar amb mans visitants dins l’àrea. No, Jaume Creixell no va queixar-se del col·legiat a la roda de premsa. Fran, revulsiu dels visitants, va ser un autèntic corcoll i va tenir tres ocasions clares, tot i que la més perillosa va ser un xut al travesser d’un davanter del Montcada a un minut pel final. Finalment, repartiment de punts.

El rancor del Tigre de Sants
En declaracions a Mataró Ràdio Creixell va començar atacant. Enlloc de parlar del partit, va tenir paraules cap al periodista que subscriu aquesta crònica. El tècnic no oblida, un any després, aquells que van decidir no seguir-li el joc pel que es veu. Després, això sí, va lamentar el fet de perdre dos punts importants per la salvació del seu equip. Per acabar va dir que es veia amb forces per seguir “enganyant deu anys més”. Ho va dir intentant donar un to irònic a la frase, tot i que el que va acabar fent era descriure a la perfecció la realitat. L’any 2005 va marxar del CE Mataró al·legant que per salut no li convenia seguir a les banquetes, tot i que va anar directe a Sant Andreu a entrenar. Cinc anys després diu que li queden deu encara. Per sort, a Mataró (i a Sant Andreu també) ja no podrà “enganyar” més.