Cristina Puig, a Tel Aviv per raons familiars

Ens pots dir el nom, la ciutat on vius i la feina i activitat que hi desenvolupes?
Em dic Cristina Puig i sóc a la República Independent de Tel Aviv (que en hebreu vol dir turó de la primavera), capital (per alguns), d’Israel. Soc autònoma a Catalunya i no sóc aquí per raons professionals. Li dic república independent perquè aquesta ciutat es un petit oasi molt particular dins d’una regió tan complexa.

Quan i què et va impulsar a marxar-hi?
Hi vam anar a l’agost per motius familiars, perquè el meu company es d’aquí. Ja veurem quant ens hi quedem, fa molt poc que som aquí i encara m’hi estic habituant.

Tens previst quedar-t’hi molt de temps o penses en tornar?
Quan llegeixo aquesta secció del Capgròs, sempre miro què contesta la gent a aquesta pregunta, que es LA pregunta que tot emigrat, immigrat o rodamón evita fer-se o deixar-se fer. Ja ho veurem, fa molt poc que som aquí i encara m’hi estic habituant. Però sempre estaré vinculada a aquest país i aquesta ciutat, d’una forma o altra.

Quins contrastos has notat en el teu país d’acollida?
Abans de marxar em va sorprendre que molta gent a casa sabia molt poc de Tel Aviv. Per exemple algú em van a dir: “aprofita la platja de Mataro que se t’acaba!”, quan aquí hi ha platja al llarg de tota la ciutat, i pel clima es pot gaudir d’abril a casi novembre.
És una ciutat amb bona qualitat de vida. Hi ha grans platges i ben equipades, els negocis son oberts fins tard… És una ciutat petita (vora els 400.000 habitants) i plana, accessible, ideal per anar-hi amb bici (de fet, es una ciutat actualment presa per les bicis i patinets elèctrics); molt dinàmica i viva, si bé cara. Pots anar caminant a tot arreu (no hi ha metro) o en bus.

Jo trobo que Tel Aviv es prou especial. Estèticament té un aire molt del Pròxim Orient (li diuen la ciutat blanca perquè tots els edificis son d’aquest color), però a peu de carrer es respira un híbrid d’estil de vida entre l’europeu i l’americà. Hi ha tants o mes cafès i bars amb bones terrasses, com a les ciutats de la península ibèrica, i tot i que jo no sigui la reina de la barra del bar, em dóna una sana sensació de familiaritat.

Què t’ha sorprès més del teu nou país?
Si camines arran de platja des del nord de la ciutat fins al sud (a Jaffo) passes per platges obertes com les nostres, una platja semi tancada, pels ortodoxes on hi ha un calendari establert perquè no coincideixin banyistes homes i dones; i al sud, hi ha platges més concorregudes normalment per àrabs, en les que les dones sovint es banyen amb roba. És com passar per 3 mons diferents, en una caminada de 3 quilòmetres.
També em va sorprendre la primera vegada, veure algunes mesquites a la ciutat. M’agrada que els cinemes tenen per defecte les pelis en versió original subtitulades i arriben molt aviat un cop les han estrenat.

A nivell més funcional m’ha sorprès –menys positivament– comprovar que tot i que tothom parla l’anglès, la llengua vehicular es l’hebreu, i si no el parles i sobretot si no el llegeixes (com es el meu cas) se’t complica molt la vida a diversos nivells. Em temo que caldrà aprendre’n.

Què trobes més a faltar de Mataró?
El que més, la família i els amics, grans i petits. També trobem a faltar els embotits, les croquetes i la sopa de ma mare (i també les croquetes de la Granja Caralt…), i el menjar en general. Aquí el menjar es molt bo i sa (molta amanida, llegum, pans de tots tipus, etc.), però diferent.

Estàs connectat a l’actualitat de la ciutat?
Si. Curiosament... ho estic molt més quan no sóc a Mataró que quan hi sóc. Quan sóc fora miro a fons el Capgròs, al qual estic subscrita fa molts anys. Quan sóc a Mataró el miro més per sobre… Amb Facebook també m’assabento de moltes coses (nous bars, activitats…) A vegades sé més coses jo de Mataró que les meves amistats que hi viuen!
Estar lluny sovint apropa molt.

Com veus Mataró en la distància?
Com casa meva; el camp base de la meva vida. Amb els seus defectes i virtuts, però casa. Per sort hi puc venir sovint així que no visc amb massa melangia la distància. També perquè hi tinc grans afectes i la família; hi tinc les arrels ben clavades i puc venir a regar-les sovint. Crec que al ser-ne fora potser ho idealitzo una mica i fins i tot m’ho estimo més. Ja et dic, a vegades més lluny es més a prop.

Alguna anècdota?
El passat mes de setembre aquí vam celebrar l’any nou jueu: el 5.772. Regreso al futuro.