Campiones i eternes

Segon títol en una setmana. Set dies històrics que seran recordats per sempre a la capital del Maresme. La Sirena Mataró va aconseguir el triomf davant un duríssim Vouliagmeni grec que no va perdre-li mai la cara al partit i va posar contra les cordes a les mataronines. Però les noies de Florin Bonca, amb la força de la piscina d’El Sorrall i amb el tret característic que les acompanya de fa anys, no rendir-se mai, van aconseguir guanyar per 6-5 en un final d’infart que va tenir de tot. Patiment, nervis, dubtes i també alegria. Cambray amb dos gols quan pitjor estava el Mataró i Keeve amb parades d’un altre planeta van certificar una feina que sense l’esforç de tot l’equip i el cos tècnic no hauria estat possible.

El primer període va demostrar que el partit no seria gens fàcil. Benekou estrenava el marcador ben aviat amb un gran gol des de la boia a la mitja volta, però les gregues van començar a dominar en totes les facetes. En defensa no deixaven espais i això es traduïa en xuts forçats al pal, com un d’Ona, i en jugades en les que no es pdia acabar rematant. Dos gols del Vouliagmeni en jugades on van trobar-se més còmodes del compte les posavenper davant. Keeve va evitar el tercer en un xut des del lateral, però a dalt les mataronines seguien ofegant-se davant la defensa grega. En la darrera possessió Laura López va empatar de potent xut, però sobre la botzina Chydirioti va marcar des de gairebé el mig del camp sorprenent a Keeve. 2-3 i molt per fer.

La defensa grega ofega les sirenes
El segon quart no començaria millor que el primer. Les mataronines tenien possessions llargues, però acabaven amb xuts massa forçats. Les gregues, per contra, avisaven amb un xut al pal primer i una pilota al travesser. Laura López va tornar a aparèixer per empatar des del lateral, però la sensació és que el partit no fluïa. Sense clarividència, però amb Ciara Gibson -que demana a crits estar al pack de mataronina de l’any amb les seves companyes- i el seu canell daurat. La jugadora es va elevar mig cos per sobre l’aigua, va amagar i de potent xut que va tocar el travesser va aconseguir fer el 3-4. La Sirena colpejava a un rival que havia perdonat. Abans d’acabar, les gregues posaven l’ai al cor amb una jugada de la boia que en posició franca, es topava amb Keeve primer i el pal després per impedir l’empat.

A la represa, més del mateix. Jugar contra un bon equip grec sigui en waterpolo, bàsquet, futbol o qualsevol altre esport és trobar-se amb una defensa inpenetrable, constant i determinada. De xut lateral el Vouliagmeni empatava. Els atacs de les mataronines es trobaven amb el pal o la portera visitant, i les exclusions començaven a ser perilloses (segona de Tarragó i López). En superioritat les gregues es posaven per davant (4-5) però en un moment molt delicat, Cambray apareixia amb un xut sec que empatava el matx. Abans d’acabar, la Sirena va fallar una jugada amb superioritat i Keeve va salvar a les seves amb una mà allargada com mai fins l’esquadra i amb un xut lateral posterior. L’empat a cinc ho deixava tot a l’aire.

Keeve i Cambray culminen la gesta
Començava un quart per la història. Per l’eternitat. Caixa o faixa. I la Sirena no va fallar. Les gregues van tornar a avisar amb un xut al pal, les mataronines fallaven des de massa lluny. Inclús es van esgotar possessions en superioritat sense veure porteria. Però va aparèixer Cambray un altre cop. Amb Tarragó marcada de manera extrema, va ser la 7 mataronina qui amb determinació i des del lateral enviava la pilota a l’escaire llarg (6-5). La glòria estava a menys de tres minuts. La defensa mataronina va sobreposar-se a jugades en inferioritat i va aparèixer Keeve, nord-americana que cal adoptar com a mataronina de ple dret des de ja mateix. En l’últim minut va fer una gran aturada (al speaker se li va escapar un "uf" més que descriptiu), però és que a tres segons pel final va donar la copa a la capital del Maresme. Pilota penjada a la boia, que es desfà de Bach i xuta. Però inmensa com és Keeve es va impedir el gol tapant tota la porteria. La Sirena ja havia fet història. Ara, simplement, passava a l’eternitat.