Blai Deulofeu o com caçar les oportunitats al vol

Pol Barragán, Manel Núñez i Max Ansón són baixa aquests dies en el Joventut Handbol Mataró. La situació és especialment dramàtica perquè estem parlant de tres esquerrans. En aquest esport l’especificitat d’un esquerrà és bàsica, per exemple, per jugar a la posició d’extrem dret. Un esquerrà a la dreta sempre té una ubicació més còmoda per buscar porteria. L’entrenador del Joventut, Sergi Rodríguez, s’ha empescat una solució; Blai Deulofeu. És dretà, però s’adapta a la posició i aquest dissabte va fer cinc gols en l’empat dels mataronins a la pista de La Salle Montcada (27-27).

“L’hem reconvertit per necessitat. No juga ben bé a la seva posició natural però ens està ajudant. No acostuma a marcar tant com ahir perquè un dretà a l’extrem dret ha de rectificar i és complicat, però és un treballador incansable i sempre suma.” Sergi Rodríguez valora l’actitud i aportació del seu jugador. Blai Deulofeu té 21 anys i ha jugat tota la vida al Joventut: “Al GEM feia multiesport i després, a tercer de primària, ja vaig triar l’handbol. A quart, cap al Mataró.” I des d’aleshores fins arribar al primer equip.

“Jugar al primer equip era com el somni de petit. Ara m’agradaria que això no interferís en la dinàmica del sènior B perquè porto quatre temporades jugant amb ells, però de cara la temporada que ve em faria il·lusió consolidar-me amb l’A.” Aquesta posició d’extrem dret no és del tot antinatural per a ell perquè sovint ha hagut d’encarregar-se d’aquest rol: “Un dretà se sent bastant incòmode a la dreta però durant bastants anys he jugat al rectificat perquè ningú s’hi podia posar. Has de saltar orientant el cos cap al punt de penal per obrir-te tant com puguis i, a la vegada, inclinar el braç cap a l’altra banda per trobar el màxim angle possible.”

Tota aquesta litúrgia tècnica a la pista es transforma, en l’àmbit acadèmic, en l’impuls final per acabar ADE. Dilluns comença l’última setmana de classes al TecnoCampus i després farà pràctiques en una empresa de Barcelona. El seu futur laboral passa pel món de l’empresa i, de fet, la família voldria que s’encarregués de continuar la nissaga a Flors Noè Germans. En Blai ho veu amb bons ulls però no té pressa: “Abans voldria veure món.”