Ariana Barillari, au-pair a Londres

Ens pots dir el nom, la ciutat on vius i la feina i activitat que hi desenvolupes?
Em dic Ariana Barillari Caballero, tinc 21 anys i actualment resideixo a Edgware, un àrea situada al nord-oest de Londres, a casa de la família Hirsch, que m’ha contractar per a treballar com a au-pair. La meva feina es basa en cuidar a les dues filles del matrimoni, de vuit mesos i dos any. A canvi d’això, la família m’ha proporcionat un salari setmanal i allotjament a casa seva, amb cambra pròpia.

Quan i què et va impulsar a marxar-hi?
La idea de marxar em va venir gràcies a la meva amiga Irene. A finals d’abril d’aquest any em va comentar que s’havia inscrit a una agència d’au-pairs per Internet perquè volia marxar un parell de mesos a l’estiu. Jo sempre havia volgut marxar uns mesos a viure fora per millorar el meu anglès, i per llavors necessitava un canvi d’aires, així que li vaig demanar que m’expliqués com fer-ho. Em vaig inscriure al portal web, i després de contactar amb diverses famílies em vaig decidir a marxar a Londres durant dos mesos, aprofitant les vacances de la universitat.

Tens previst quedar-t’hi molt de temps o penses en tornar?
El meu contracte de treball és només de dos mesos. Tinc previst tornar per tal de poder començar la universitat, on estudio Educació Infantil (UB) sense gaire retard.

Quins contrastos has notat en el teu país d’acollida?
Un dels aspectes que més m’ha sobtat, de manera positiva, és la gran multiculturalitat que hi ha, però sobretot el fet que sembla que tothom, sigui quina sigui la seva procedència, és molt ben rebut. Des de que estic aquí no he sentit cap comentari racista ni he vist cap acció excloent, cosa que m’ha agradat molt, sobretot perquè hi ha moltes ètnies convivint en una mateixa àrea.

Per altra banda, una de les diferències més evidents quan vens al Regne Unit és el canvi de moneda (aquí s’utilitzen les lliures) i el fet que condueixen per l’esquerra. Pel que fa a les lliures, les dues primeres setmanes em va costar adaptar-me, ja que les mides de les monedes no tenen res a veure amb el seu valor (per exemple, la moneda de dos penics és molt més gran que la de una lliura). També m’ha costat adaptar-me al trànsit, ja que aquí, al creuar, primer hem de mirar a la dreta i després a l’esquerra, i m’he endut més d’un ensurt per mirar cap a la direcció incorrecta.

Què t’ha sorprès més del teu nou país?
Els bons modals de la gent, i m’agradaria destacar que els Londinencs són, en general, molt, molt educats. Al metro, per exemple, tothom deixa sortir abans d’entrar, i es cedeixen els seients a la gent gran o a qualsevol que ho necessiti. A més, sempre que algú xoca amb tu pel carrer de seguida et diu “sorry” (perdó), sense excepció (al menys pel que fa a la meva pròpia experiència). Una anècdota curiosa em va succeir la segona setmana que vaig passar aquí. Jo estava asseguda a un banc a les afores d’un centre comercial amb un entrepà, i hi havia un noi d’uns 30 anys assegut a l’altra punta del banc. Jo havia començat a menjar, i el noi va treure una cigarreta i, abans d’encendre-la, em va preguntar si m’importava que fumés, ja que jo estava menjant. Siguem sincers, a mi a Catalunya mai m’han preguntat si el fum del tabac em molestava, així que em va sorprendre molt agradablement.

Què trobes més a faltar de Mataró?
La platja i el bon temps, els croissants de xocolata de la Uñó i la meva família i amics. El temps londinenc és molt inestable, i tot i que m’agrada molt la ciutat, trobo a faltar poder sortir al carrer sense haver de portar el paraigües sempre a sobre! I el menjar anglès no és gaire bo, la veritat. On hi hagi una bona llesca de pa amb tomàquet... I el que més m’ha costat ha sigut separar-me (tot i que temporalment) de la meva família i amics. Però la distància t’ajuda a adonar-te de quant t’importa la gent que estimes.

Estàs connectat a l’actualitat de la ciutat?
Si, a través de la xarxa social Facebook, de l’aplicació Skype i del correu electrònic puc parlar a diari amb la meva gent i estar al corrent del què passa per Mataró. Sincerament, no sé que faria sense Internet, ja que el contacte amb la meva família i el suport que he rebut per part seva m’han ajudat a seguir endavant amb aquest projecte.

Com veus Mataró en la distància?
Trobo a faltar la calidesa de la ciutat, el fet de conèixer tots els seus racons i de tenir-ho tot a mà. Tot i això, considero, després d’haver viscut a una ciutat com Londres, que Mataró està molt bé per viure-hi tranquil, però jo prefereixo el ritme frenètic de les grans ciutats.

Alguna anècdota?
El que més gràcia m’ha fet de Londres és que pots trobar qualsevol cosa que busquis. Hi ha botigues de tota mena, des de una botiga amb productes per esquerrans, cafeteries obertes tota la nit, botigues de joguines de cinc pisos, mercats amb tot de productes exòtics... A més, vagis a l’època a la que vagis, sempre et trobaràs amb gent de la teva terra (aquí jo he conegut gent de Rubí, Terrassa, Sabadell i Barcelona, de moment). Recomano sense cap mena de dubte una visita a Londres, els contrastos que es troben a la ciutat són dignes de veure.