Tot i no disposar sistema educatiu propi, la Generalitat recuperada l'any 1978 , va definir de bon començament, en l'exercici de les competències que li atorgaven l'Estatut d'Autonomia, un model d'escola per a Catalunya que es va concretar en l'expressió escola catalana. Aquest model, avui encara vigent sobre el paper, pren per referència, quant a la llengua i els continguts programàtics, aquell que va implantar la Generalitat en plena guerra civil, quan va poder actuar en l'àmbit de l'educació amb les prerrogatives pròpies d'un estat i recollia la voluntat de la societat catalana de disposar d'un ensenyament que s'adigués a la llarga tradició pedagògica del nostre poble i en el qual la llengua n'havia de ser l'element vertebrador de tota l'actuació educativa.
L'escola catalana en llengua i continguts ha de tenir, seguint el model proposat, el català per primera llengua d'escola i que ha de ser la llengua de la cultura escolar i de la vida educativa de tots els centres. Del castellà, segona llengua d'escola, els alumnes n'hauran de tenir un coneixement i competència igual que l'assolida en català quan acabin l'escolarització obligatòria. A més, els estudiants hauran d'assolir competència bàsica d'un o més idiomes estrangers en la mateixa circumstància.
Per saber quin és el grau coneixement i competència lingüística en cada idioma dels alumnes de les nostres escoles i instituts avui dia, només cal visitar, si se'n té possibilitat, algun centre educatiu de primària o de secundària d'allò que en podríem anomenar la Catalunya urbana. Quina és la llengua dominant en molts centres , a moltes i moltes classes i als patis a l'hora d'esbarjo? En quina llengua s'adrecen nombrosos professors als alumnes dins i fora de la classe en el centres de secundària? Com es pot fer un bon programa d'immersió si l'alumne no arriba a fer, quan toca, el canvi de llengua de la llar per la llengua d'escola? Com és que centenars d'alumnes en acabar l'ESO no disposen de la competència desitjada en llengua catalana ni tenen hàbits d'ús en aquest idioma, si el seu ensenyament i aprenentatge són obligatoris? Com es pot vetllar adequadament pel coneixement del català, del castellà i de l'anglès, si l'Administració educativa no requereix als seus òrgans de controli supervisió a intervenir en els processos i pràctiques dels aprenentatges lingüístics? Podríem allargar les preguntes d'aquest caire sine fine.
Sembla clar, per cert no costa gaire de constatar, que el binomi inseparable que conformen llengua i educació, no és una qüestió d'hores. La temàtica és de concepte, és d'organització, és de pedagogia, és de voluntat política. I d'exigència, que ningú no s'escandalitzi.
Si per esdevenir funcionaris de l'administració catalana, els professors d'institut i els mestres ho són, s'han de tenir uns requisits concrets, entre els quals s'hi compta com a prioritària la competència oral i escrita de llengua catalana, seria de pura lògica i de neta justícia que aquells professionals, que no exercissin en la pràctica docent el requisit lingüístic, fossin separats del cos de funcionaris o, si més no, els drets que haguessin adquirits en aquesta condició professional, els restessin anul·lats.
L'hora afegida de castellà, imposada per Madrid i acceptada pel Departament d'Educació, al nostre criteri inexplicablement, no resol cap de les greus qüestions que pateix el català a l'escola i agreuja la depauperació social de què és objecte la nostra llengua. Tampoc millorarà el nivell de castellà dels nostres alumnes, per la senzilla raó que, d'una manera generalitzada ja mostren un coneixement d'aquesta llengua igual o superior als de la resta de l'Estat segons reconeix el mateix Ministerio de Educación.
Senzillament, legislar de forma general a favor del castellà hores d'ara, sembla que no hauria de comptar entre les prioritats dels responsables de l'Educació. En canvi, seria bo i necessari establir una normativa que es proposés reconduir totes les anomalies escolars que pateix el català a l'escola, que proposés suports i incentius reals i factibles per a aconseguir una vertadera normalització lingüística i que restablís novament la funció supervisora de la inspecció, en aquesta qüestió. I que l'aprenentatge de la tercera llengua, l'estrangera, també fos atès degudament.
Aleshores, seria fàcil d'entendre que es promulgués una regulació específica quant a l'ensenyament de la llengua castellana per a aquells de primària que no n'assolissin els nivells adequats a causa de la poca presència del castellà a la societat on són ubicats o per la causa que fos i que són comptats.
Actuar com si es tinguessin prerrogatives d'estat, de fet així es feu quan es definí el model educatiu d'escola catalana, afavoreix el sentiment d'autoestima entre la població, i aporta seguretat en els plantejaments de la catalanitat. Hom pot tenir la sensació, transmutable fàcilment en convicció que, tal com han anat les coses i vista la informació donada, el decret que imposarà un altra hora de o en castellà, obeeix més a complaure allò que Madrid proposa, que a millorar l'ensenyament i els usos lingüístics de l'alumnat del nostre país.
Sortosament, en el Departament d'Educació hi treballen persones que s'han significat molt positivament en defensa de la llengua i per un ensenyament català de debò al llarg dels darrers trenta anys. Són en llocs de responsabilitat política, i també a peu d'obra, aquesta circumstància pot generar, malgrat tot, un pessic d'esperança per a la recuperació d'una vertadera normalització lingüística del català a l'ensenyament a través d'un adequat tractament de llengües. Que els fats ens siguin propicis!
Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online
cheap phentermine online orlistat soma online lipitor
diazepam
cheap adipex sonata generic online
generic cialis online order vicodin online
modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil
order adipex
alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline
Comentaris