En la pell de Pedro Almodóvar

La piel que habito, l'esperada pel·lícula de Pedro Almodóvar, s’estrena aquest divendres als cinemes de l’Estat. El film ja es va poder veure al darrer festival de Cannes, on aquest thriller transgènic i malsà va ser rebut amb aplaudiments i desconcert davant d'una tornada al cinema més arriscada i moralment complexa del seu director. El realitzador manxec va sorprendre un públic dividit entre la fascinació d'una obra mestra escarpada i l'estupor davant d'un thriller fosc que renuncia a un dels signes d'identitat del seu autor, la passió, per centrar-se en la venjança.

Basada en la novel·la Taràntula, de Thierry Jonquet, la cinta se centra en "la magnitud de la venjança d'aquest metge amb qui se suposa que ha violat la seva filla", ha dit Almodóvar, qui en aquest film es retroba amb Antonio Banderas i que també interpreten Elena Anaya, Marisa Paredes i Roberto Álamo.

El protagonista, un cirurgià plàstic expert en implants de pell, "és un creador, un home que està ja apunt de donar vida i crea una nova pell. La pell és el principal òrgan que tenim, ens identifica i ens separa de la resta", ha explicat el cineasta. Però el director ha mudat precisament la seva pell per aquest film, ple de canvis de rols i personalitats, fins i tot de sexes. La pell que se separa de l'ànima i que crea un esquer de veritat.

"Volia que la família de la pel·lícula fos molt salvatge, molt independent moralment parlant, que no tingués la mateixa educació que qualsevol espanyol, que la seva cultura no estigués basada en el càstig i el pecat com la cultura en la qual jo he crescut", assegura el cineasta manxec.

És aquesta amoralitat el fil narratiu al qual Almodóvar s'aferra amb força, reinventant el seu cinema i al seu antic actor fetitxe, Antonio Banderas. "Ser director de cinema és el més semblant a Déu" afirma el director.