Els ‘secundaris’ es reivindiquen

Coneixeu algun infant que quan se li pregunta quin és el seu “personatge” favorit de Les Santes respongui les Trampes o els Cavallets? Difícil. Aquestes figures festives ja parteixen d’un desavantatge respecte als Robafaves, Momerota i companyia, i és que només trepitgen el carrer el dia 27 de juliol. Per tant, fins i tot per a alguns “santeros” més adults són uns autèntics desconeguts. A la Festa Major de 2011 aquest estat de permanent actor secundari pot canviar, ni que sigui una mica, sobretot en el cas de les Trampes. “Em va fer molta il·lusió quan vaig veure el cartell de Joan Hortós. D’alguna manera penso que només aquest fet ja donarà llarga vida a les Trampes”, assenyala Raquel Codolà, que durant alguns anys va muntar a la sella del cavall sent una de les dues Trampes. Les paraules “llarga vida” no són gratuïtes: el fet que els cavalls siguin de carn i ossos – els únics animals no humans de la cercavila – fa que les constants novetats legislatives dels darrers anys al voltant de la protecció dels animals i la sensibilització en aquest sentit de molts sectors puguin arribar a fer dubtar del futur de les Trampes i del seu abanderat, l’Herald. “Si arribem a aquest punt potser ens haurem de preocupar de cap on anem. Estic d’acord que s’han de protegir els animals, però no ens passéssim de frenada”, es mostra contundent Josep M. de Ramon, un dels responsables de la Sala Cabañes, que diu no haver rebut mai cap queixa en aquest sentit.

I és que és del planter de la històrica Sala, per petició de l’Institut Municipal d’Acció Cultural, d’on surten les persones que es vesteixen amb les antigues i elegants robes de les Trampes i l’Herald. “No fem un càsting, sinó que ho articulem al voltant de la voluntat de participació, i en aquest cas també és important la imatge i, si saben muntar a cavall, millor”, explica De Ramon, afegint que al contrari del que pot semblar les Trampes no són una figura reservada al gènere femení. “Hi ha hagut moltes més noies que han fet de Trampa, però algun noi també n’ha fet”, informa. Els cavalls són de l’hípica Rosell de Vilassar de Mar, i procurant sempre triar els més continguts i controlables. Per si de cas, els patges de l’Herald i les Trampes són també de l’hípica i els que realment controlen l’animal. Precisament l’any passat va ser el primer, segons explica De Ramon, en què a mig recorregut es va decidir retirar les timbales, ja que “els cavalls es mostraven neguitosos i no cal córrer riscos”. El que sí és habitual és que en els carrers més estrets les Trampes no facin sonar les timbales pel ressò que produeixen i, per tant, per la possibilitat que els cavalls s’esverin.

Malgrat tot, antiquíssimes
L’Herald i les Trampes surten a l’Anada a l’Ofici del matí del 27 de juliol darrera del Drac i davant dels Nans, i a la tarda, a La Passada, darrera dels castellers i, de nou, davant de la comitiva dels Nans. Amb aquesta ubicació s’intenta preservar les bèsties del soroll dels petards. Malgrat el desconeixement d’aquestes figures, el seu origen és ben llunyà. Com escriu l’historiador Nicolau Guanyabens al llibre “Les Santes, la Festa Major de Mataró”, “a les actes del consistori del dia 2 de juliol de 1780 es recull la iniciativa dels administradors de la confraria de la Mare de Déu de la Candelera de comprar amb cabals propis dos parells de timbales per tocar a la processó d’aquell mateix any. Demanen a l’Ajuntament que els facilitin les gramelles que hauran de vestir els genets, la qual cosa els és concedida amb la condició que les retornin un cop acabat l’acte (...) Així doncs, vuit anys després de l’arribada de les relíquies de les Santes sorgeixen les Trampes com a primer manifestador de la nova processó religiosa”. Al segle XIX la seva participació a la festa va tenir alts i baixos, igual que al llarg del franquisme, i va ser a partir de 1979 quan van recuperar un cert prestigi perdut. “Penso que són d’aquelles figures que tenim sempre davant del nas i no les veiem, com passa amb moltes altres coses cada dia, i que si mai no hi fossin de seguida ho notaríem”, diu Josep M. de Ramon, que considera que el cartell d’Hortós servirà per “redescobrir les Trampes i donar-les-hi més rellevància”.

Cavallets infantils
Curiosament uns altres dels protagonistes de La Passada d’enguany que reclamaran atenció també van a cavall, però en aquest cas de cartró. Són els entremesos dels Cavallets, que pertanyen a l’Entitat Folklòrica Catalana de Mataró, i que surten a la cercavila des de 1980. Els Cavallets - tot i el diminutiu estan portats per vuit adults que no paren de ballar -, incorporen els Cavallets infantils, amb nens i nenes a partir de sis anys. Seran quatre els Cavallets infantils que s’afegiran a la comitiva, i la seva responsable, Alexandra Trapote, ja avança que “els vestits que portaran els nens no tindran res a veure amb els dels adults. Volem que siguin molt més moderns i vistosos, que cridin l’atenció”. Així mateix, els petits comptaran amb balls diferents als dels adults.