Els resultats de les eleccions del 21D en clau mataronina

Les eleccions al Parlament de Catalunya ens deixen dos titulars principals: "l'independentisme revalida la majoria absoluta" i "C's és la primera força en vots i escons". També cal destacar el fet que, definitivament, les eleccions catalanes giren al voltant de l'eix identitari, amb dos blocs clarament diferenciats que, si bé no arriben a la meitat de l'electorat, s'hi apropen. La sorpresa de la jornada ha estat que la candidatura de Puigdemont ha quedat per davant d'ERC, amb la qual cosa sembla que el "gen convergent", en paraules d'Enric Juliana, continua viu, i de quina manera! L'enfonsament del PP mereix capítol a part, tenint en compte que les eleccions havien estat convocades per Rajoy en virtut d'una interpretació més que discutible de l'article 155 de la Constitució. Segurament el president espanyol és el gran perdedor dels comicis i les conseqüències seran, indubtablement, d'abast estatal. Rajoy volia retornar la política catalana al que ell considera que és la normalitat, i ara sembla que la situació és encara més complexa.

Si ens fixem en els resultats a Mataró, el titular és molt clar: "C's guanya les eleccions de forma clara arrasant als barris populars". De fet, la candidatura encapçalada per Inés Arrimadas guanya a tots els barris de la ciutat, a excepció, com era de preveure, del Centre i l'Eixample, on els partits independentistes obtenen els seus millors resultats. Un fenomen que es dóna pràcticament a tota la zona metropolitana de Barcelona, en el que anys enrere s'anomenava el "cinturó roig". Aquest és un dels efectes més clars del Procés: l'auge de C's. I sota el meu punt de vista, tot un drama per al catalanisme històric. Que els barris obrers optin per una opció clarament de dretes ens hauria de fer rumiar també. Ara ja no està de moda parlar de l'eix social tradicional, però hi ha una dada que cal retenir: a Mataró, les dretes han obtingut un 53,2%, mentre que les esquerres s'han quedat en un 45,2%. Les dades a nivell de Catalunya tampoc no són esperançadores per a les esquerres. Definitivament, els qui deien que el Procés tirava el país cap a l'esquerra estaven molt equivocats, a tenor de les dades. L'eix nacional s'imposa sobre el social, i això segurament és una gran derrota per a les esquerres. Les banderes tot ho tapen, també les retallades i la corrupció.

C's obté un 30,46% a Mataró, seguit, a més de 10 punts, per ERC (19,9%), Junts per Catalunya (18,53%), PSC (14,77%), Catalunya en Comú Podem (6,78%), PP (4,21%) i CUP (3,75%). Els resultats de C's són impressionants si atenem a les dades per barris, amb percentatges per sobre del 40% a La Llàntia, Cerdanyola Nord i Cerdanyola Sud. Definitivament, l'eix identitari dibuixa dos ciutats dintre de la mateixa: uns barris populars que voten majoritàriament partits constitucionalistes, amb uns resultats molt bons per a C's, i un Centre i un Eixample que voten principalment partits independentistes. Mataró, com ja s'ha vist en anteriors comicis, és una ciutat que de forma clara no és independentista: "només" un 42,18% vota ERC, JxC o CUP, més de 5 punts menys que la mitjana catalana, que per cert tampoc no arriba a la meitat de l'electorat.

Si fem política ficció, i sabent que els resultats d'unes eleccions al Parlament no es poden extrapolar a un hipotètic Ajuntament de Mataró, obtindríem els següents resultats en unes municipals: C's aconseguiria 9 regidors, ERC 6, Junts per Catalunya 6, PSC 4 i Catalunya en Comú Podem 2. PP i CUP, com que no arribarien al mínim del 5%, no obtindrien representació. En aquest cas, els Comuns sí que tindrien la clau de la governabilitat de la que van parlar durant tota la campanya i que, finalment, no tindran al Parlament. Però això és una altra història: amb total seguretat els resultats en les municipals del 2019 seran molt i molt diferents. Haurem d'esperar encara un any i mig, i aquest període de temps, en la política catalana, és tota una eternitat.