Els Pets exhibeixen una lúcida maduresa davant un públic intergeneracional

Res de ‘Tarragona m’esborrona’, ni ‘Vespre’, ni ‘S’ha acabat’. Ni tan sols el ‘Bon dia’ va sonar. Però la llista de ‘hits’ dels Pets és tan llarga que ningú no va trobar a faltar aquestes ni moltes altres cançons que no tenen el seu espai en aquesta gira de teatres, i que serveix de celebració dels 25 anys de la banda. El trio de Constantí, amb uns acompanyants de luxe i cada vegada més implicats en el grup, Joan-Pau Chaves als teclats i al piano de cua, i David Muñoz a la guitarra, en tenen prou per fer un concert rodó amb un repertori basat quasi exclusivament en els seus tres darrers treballs. Uns discos de maduresa que poc tenen a veure amb els dels seus inicis, amb unes lletres i uns arranjaments rodons, i amb un so ben definit a partir de les melodies compostes, majoritàriament, per Lluís Gavaldà. Els Pets van oferir aquest passat divendres, en el marc del 6è Cicle de Músiques Tranquil·les, el que de ben segur ha estat el seu millor concert a Mataró, on no actuaven des del setembre de 2005.

A la platea del teatre Monumental, cares cobertes de grans al costat de closques plenes de cabells blancs i entrades. Pocs concerts es poden veure avui en dia amb un públic d’edats tan variades, i pares que fins i tot es van atrevir a portar-hi els fills que tot just fan les primeres passes. A l’escenari, una decoració senzilla, amb avions de paper penjant del sostre, i un Gavaldà lluint capell elegant però amb uns pantalons horribles. Les primeres notes van ser per a ‘La vida és bonica (però complicada)’, per tot seguit enfilar ja les cançons del seu darrer disc, ‘Fràgil’, com ‘Des del seient del costat’, ‘El poble sota el barret de fum’ (molt celebrada), o ‘Per veure’t a tu’. Especialment rodones els van quedar dues cançons més antigues, ‘A vegades el món em fa por’ i ‘Cercles viciosos’, mentre que en la sentida balada ‘Draps de cuina’ el cantant es va fondre entre el públic. Precisament aquesta connexió i proximitat amb els assistents va ser una constant de les dues hores de concert, amb el moment culminant en la interpretació de ‘Bona nit’, quan una dotzena d’espectadors van acompanyar el grup dalt l’escenari. També les “hostesses” d’Arenys que van participar en l’enregistrament del vídeoclip de la cançó ‘El que val la pena de veritat’, i que van fer la coreografia d’aquest tema, ja a la part final del concert.

Uns Pets, doncs, madurs no només en les seves lletres i músiques, sinó també en el saber fer en els directes – mai s’havien escoltat tan bé i tan treballades les segones veus de la banda -, amb un so nítid i allunyat del que, a vegades, presenten en alguns concerts en espais més grans, i en què l’únic que es va trobar a faltar va ser algun moment de glòria per a Joan Reig, l’altra ànima del grup i que sempre es va mantenir en un segon terme rere un paravent de vidre.