Els pegats del Monumental

A principis de novembre, el Teatre Monumental se sotmetrà a l'enèsima reforma dels darrers temps, a l'enèsim intent de rentat de cara d'un equipament irremeiablement antiquat. Fa tres anys va ser la renovació del pati de butaques, que no ha convençut ningú perquè segueixen sent ben incòmodes; aquest mes d'octubre han de finalitzar les obres de millora d'accés al recinte, gràcies al fons FEIL que no han deixat res indemne, i d'aquí a unes setmanes s'iniciaran els treballs per optimitzar l'acústica del teatre. Deuen ser qüestions ben necessàries si tenim en compte les molèsties que acaben provocant. Sense anar més lluny, els treballs d'aquest segon semestre de l'any han reduït la temporada de teatre de tardor a tan sols dues obres, convertiran la Mostra de Cinema en la més curta, per dates, dels darrers anys, i deixaran Mataró sense les propostes teatrals per al públic familiar que programa la Xarxa durant els mesos d'octubre i novembre.

A manca d'un espai alternatiu, les intervencions en el Monumental deixen la ciutat orfe d'un equipament apte per a les arts escèniques. Llavors, són tan vitals aquestes obres si a causa d'elles cal pagar un preu tan car? No, perquè són simples pegats destinats a allargar l'agonia d'un recinte simplement obsolet. El que necessita la ciutat és un teatre nou, a l'alçada d'un municipi de 120.000 habitants, i que faci justícia, tot sigui dit, al treball potent que s'està realitzant des del govern municipal en el camp de les arts escèniques. Mataró compta amb una programació teatral estable i de qualitat, una Aula de Teatre que cada cop pren més volada, ajudes públiques a la creació escènica, companyies de dansa i de circ residents, un futur centre de creació escènica a Can Gassol i programes per a impulsar el teatre entre els joves. Però no disposa de l'element principal, un teatre en condicions. El govern tripartit ha de resoldre ja aquesta qüestió i complir amb un dels punt de l'Acord de Govern: planificar un nou teatre i la seva ubicació. Costa confiar en que això serà així, bàsicament perquè aquest no és pas el primer Acord de Govern que ho preveu. Sempre surt el tema en campanya electoral, sempre s'inclou en el document d'accions previstes quan es forma cada executiu, i al final res. Tots i cada un dels membres del govern, encapçalats pel president de l'IMAC, saben que el Monumental ja no dóna més de sí, i que la planificació d'un nou recinte és des de fa anys una urgència històrica. A més, segur que enrogeixen quan el comparen amb els equipaments els veïns com ara, sense anar més lluny, Granollers i el seu flamant Teatre Auditori. Però no hi ha manera de que passin a l'acció. Qüestió de prioritats.