Els Pastorets de Mataró

Un gran espectacle, aquesta és la frase, que al nostre entendre, qualifica més bé la representació que anualment ens ofereix la Sala Cabañes de Mataró. Una representació és esperada per milers de persones de la mateixa ciutat i de fora.

Els Pastorets de Mataró han esdevingut una tradició vinculada a la ciutat per dues causes prou importants. La continuïtat de la seva posada en escena al llarg de gairebé cent anys i la qualitat ascendent del conjunt de la representació forjat pel text de Ramon Pàmies i unes aportacions escèniques originals de gran bellesa amb un contingent musical curosament escollit.

La representació comentada s'inclou en el gènere del teatre popular propi del cicle de Nadal. I, com hem apuntat més amunt, pel seu muntatge i organització, han esdevingut una representació a més de popular tradicional. Per la manera de concebre la transmissió del missatge nadalenc i de presentar la mitologia de la lluita entre el bé i el mal, factor que afecta la humanitat des de la seva primera existència.

A més de felicitar-nos com a mataronins per aquesta realitat, voldríem incidir en l'aspecte tradicional d'aquesta creació escènica que, presentada amb plenitud d'idees recollides al llarg dels anys, demana considerar els límits que han tenir les noves aportacions al contingent escènic general dels Pastorets en el sentit de no trencar res d'allò que ha provocat l'acceptació general i que li ha donat una definició precisa. Els Pastorets de Mataró no sé si són els més bons que es representen, però que són únics entre els molts espectacles d'aquest gènere, crec que no es pot posar en dubte.

Amb tot, però, els dos darrers anys que hem estat espectadors dels Pastorets de Mataró hi hem pogut veure un conjunt d'innovacions que, segons creiem, poden trencar la línia tradicional i fins i tot la qualitat de l'espectacle.

Intentar que els Pastorets ens apropin a la Palestina del primer segle ens sembla senzillament un despropòsit. Mai una obra d'aquestes característiques, tot i que emmarcada en els temps de l'emperador Octavi, ha pretès oferir una lliçó d'història. La intervenció de soldats romans a la casa del fill pròdig en el segon acte o en el tercer, en l'escena en la qual Josep i Maria cerquen posada, és un afegit innecessari i poc intel.ligible per al gran públic, si més no, de la manera que es realitza.

Si ens fixem en el pròleg, punt inicial de la representació, que havia aconseguit una plenitud escènica extraordinària, hem de dir que la introducció de les innovacions que hom hi pot constatar, no el milloren, ben a la inversa, trenquen la màgia i la bellesa que s'havia aconseguit amb una gran esforç. El quadre de les nimfes, sense la font amb el brollador vertical, el ballet precís i el vestuari difós d'una gran espectacularitat, ha perdut força i encant. Els quadres corresponents als follets i les bruixes pateixen, si fa no fa, dels mateixos desavantatges.

La presentació actual de l'infern mereix un comentari a part. La desaparició del de l'exèrcit satànic, format per dimonis petits, adolescents i grans, amb el ball i els crits de consigna corresponents, la veiem com una pèrdua que, si no es reposa, no dubtem de qualificar-la de greu. La pèrdua de qualitat en aquesta escena és indiscutible. Substituir els dimonis i la seva acció a l'escenari per una mena d'éssers que es recargolen i mouen sense ritme amb un vestuari que recorda més el dels components d'un escamot de guerra que no pas les forces del mal, constitueix el trencament de la línia tradicional dels Pastorets i sense resultats positius.

Si el títol de l'espectacle pastoril és Estel de Natzaret costa d'entendre que hagi desaparegut la gegantina estrella de punxes que es despenjava màgicament per cloure el pròleg. L'aparició d'un cometa projectat, fent la seva trajectòria per l'espai, aporta amb poca mesura el missatge de llum pretés.

Ja endinsant-nos en el desenvolupament posterior dels Pastorets de Mataró i les seves innovacions més fresques ens trobem en el quadre de la casa del fill pròdig amb una improvisada celebració del retorn a casa per part de Naïm consistent la preparació d'un àpat que sembla que sembla, tot plegat, una mics forçat.

És poc creïble que un summe sacerdot s'assegui davant el Tabernacle per a adreçar-se a Geovà, a l'escena del casament de Maria i Josep al temple. I encara hi podem afegir, en aquest espai escènic, la desafortunada desaparició del cor de verges formant un conjunt estètic i harmoniós.

Les aparicions d'àngels missatgers pel requadre d'estil neoclàssic del proscènic, és si més no, discutible.

Aquestes línies contenen una crítica, tanmateix, però han estat escrites amb la intenció positiva d'ajudar a mantenir per als Pastorets de Mataró la coherència d'una estructura i d'una acció que han fet de la representació mataronina un excel.lent espectacle, la línia qualitativa del qual pot emprendre una línia tendent a la desviació del que sempre han estat. Fets aquests comentaris, continuem pensant que els Pastorets de la Sala Cabañes són, encara avui, una representació nadalenca única en el seu conjunt. I invitem als lectors a presenciar-los, i si en són espectadors de fa anys, hi diguin la seva per a la millora i la continuïtat d'aquesta magnífica obra nadalenca. I ens hem de felicitar per la seva permanència a llarg dels anys i agrair a tots aquells que amb la seva voluntat decidida els fan possibles. I això a part de les innovacions comentades.

Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive