Els mil euros i la formació professional

L'altre dia van coincidir, en diferents mitjans de comunicació escrits, una entrevista i una notícia referides als dos secretaris generals dels dos sindicats majoritaris de Catalunya. L'un parlava dels mil euros com a salari mínim exigible i l'altre, que era en Joan Coscubiela, sobre la importància estratègica de la formació professional. Amb la lectura dels dos textos, per poc que hom s'hi fixi, queden reflectides dues maneres de fer sindicalisme, dues maneres de ser sindicat. He sentit parlar, des de fa anys, de la unitat sindical i també de la unitat d'acció sindical. El segon concepte, que dos projectes sindicals diferenciats es posin d'acord en uns principis bàsics a l'hora de fer acció sindical, sens dubte és beneficiós per al conjunt de les persones treballadores. Per contra, la unitat sindical, la confluència en una sola organització sindical, la veig cada dia més lluny. No és una qüestió de voluntat, és més una qüestió de pràctiques sindicals i, més enllà, de projecte.

Als observadors, i fins i tot a les persones que tenen certa relació amb els sindicats, els pot semblar que els dos sindicats diuen i fan el mateix. Us puc assegurar que mai no ha estat així i ara tampoc. Un projecte sindical es construeix amb el treball, amb l'acció sindical de cada dia, en les empreses, en els centres de treball, en la negociació col·lectiva, acumulant experiències al llarg dels anys, creant afectivitats i lleialtats entre les persones... En definitiva, fent organització, que al cap i a la fi és el que és un sindicat.

Si hagués de definir el meu sindicat amb dues o tres paraules no em costaria gaire fer-ho: previsible, lluita i independència. Previsible, que vol dir que els que tens al davant, normalment els empresaris, individuals o bé organitzats, saben quines seran les propostes i també les respostes del sindicat. Lluita, que ve de lluny, i que ha fet de CCOO la força sindical de referència a Catalunya i a Espanya. Independència, una paraula que en un país encara sota la síndrome de la antipolítica —quantes expressions sobre la negativitat de la política hem d'escoltar al cap del dia!— sona a “no política”. El sindicat no és independent en aquest sentit, nosaltres no som indiferents en les qüestions de la política. Quan parlem d'independència ho fem des del convenciment que el nostre projecte sindical és nostre, dels treballadors i les treballadores, en tota la seva diversitat, però només nostre. Som independents de la patronal, dels poders econòmics i mediàtics, de les administracions i dels grups polítics.

Aquestes característiques del sindicat, i sens dubte d'altres, ens defineixen i ens diferencien d'altres opcions sindicals i formen part de la nostra gènesi. En el sindicat sabem que aquesta previsibilitat, que podríem traduir per rigor, seriositat i professionalitat, i l'esperit de lluita dels nostres delegats i afiliats, ens han fet guanyar el respecte de la gent treballadora però també dels que es situen a l'altre costat de la taula: la patronal i l'Administració. Altres opcions sindicals no juguen a ser un sindicat que es deu només als treballadors. Volen seguir sent de la “família de” i contínuament flirtegen amb els que estan situats a l'altre costat de la taula. Seria bo pel moviment sindical que també aquestes forces sindicals avancessin pels camins de l'autonomia i la independència sindical. Es guanyarien el respecte dels treballadors i les treballadores, també del món empresarial, i molt probablement faríem camí, amb la unitat d'acció sindical, cap la unitat sindical. Ara bé, ara per ara i pel que sembla, la cosa va per llarg.

Una darrera qüestió, els mil euros, com sempre s'ha fet en el sindicalisme, els hem de treballar conveni rere conveni, no a la premsa. I segur que amb un 2,7% d'increment salarial no hi arribarem mai. Ho dic, per si no esteu al cas, pel preacord, en el qual no estem d'acord, del sector de l'hostaleria. Com s'arriba als mil euros des del set-cents euros i escaig, amb un 2,7% cada any? Quan s'hi arribi, algú dirà, molt probablement a la premsa, que ja en són necessaris dos mil euros. Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil buy soma naproxen keflex generic sildenafil celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin celexa generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet