Els Frediani arriben a Mataró (1914)

Feia pocs mesos que havia esclatat la Primera Guerra Mundial (1914-1918) en la que Itàlia hi estava involucrat. Espanya al mantenir-se al marge del conflicte era un lloc propici per instal·lar-s'hi. I cap allà es van desplaçar la família circense dels Frediani, originaris de la Toscana.

I per la tardor del 1914, arribava a Mataró, per primera vegada, la troupe circense dels Frediani, que van actuar a la pista del Teatre Euterpe, ubicat al costat de la presó, oferint un espectacle eqüestre de gran categoria que va captivar el públic local. S'instal•laren a la nostra ciutat per uns mesos i hi tornarien a venir l'any 1916, el 1920 i també pel 1933. Aquí hi tenien el quarter general i on hi assajaven els números nous, i des d'on viatjaven pels principals circs instal•lats a Europa i fins i tot a Amèrica.

La primera actuació a Mataró, com dèiem, va ser el dijous 22 d'octubre del 1914 fins el 8 de desembre del mateix any, amb un total de 21 actuacions amb un èxit notable. Actuaven els dissabtes i diumenges, tarda i nit, i els dijous a la nit. Els seus números gimnàstics sobre la gropa dels equins, que donaven voltes i voltes a la pista, van causar l'admiració del públic mataroní. La troupe estava formada per 8 membres, sis homes i dues dones. Willy Frediani, el patriarca, era el que dirigia la companyia.

La crítica local es va manifestar molt favorable a l'actuació dels Frediani. Ningú, llavors, podia preveure que una part de la mateixa acabaria tenint un fort vincle amb la nostra ciutat. El Diario de Mataró y su Comarca es fa ressò de la primera actuació i diu: “Con extraordinario éxito debutó anoche en el circo del Teatro Euterpe, la notable Compañía de Willy Frediani, habiendo resultado muy nutrido, variado y por demás interesante el programa del espectáculo, por lo que fue muy felicitado, y elogiada su labor, el actual empresario del teatro señor Rodés.

Los múltiples trabajos ejecutados por la numerosa troupe Willy Frediani, ecuestres y acrobáticos, fueron acogidos con grandes aplausos y muchos de ellos con verdadero entusiasmo; fueron ruidosamente aplaudidos los artistas chinos Royal Tokio, así como la troupe Alesandrof, la pareja Claudia y Cestana, y el gran Baldo; contribuyendo a la animación del espectáculo los clowns Pipo, Francisco y otros. La presentación fue digna de una Compañía importante.” Pel desembre, després de 21 dies d'actuació, els Frediani se'n van de Mataró. La funció de comiat representaria un altre èxit, amb el propòsit, manifestat per Willy, de tornar: “La Compañía del Circo del Teatro Euterpe dio el martes, tarde y noche, las funciones de despedida habiendo figurado en el programa los mismos artistas que trabajaron el domingo y el jueves últimos.”, va dir la prensa diaria local.

De Mataró se'n anaren a Reus i d'allí a Barcelona on la família Frediani-Bugny (matrimoni i set fills, d'un total de deu) s'hi instal·larien definitivament. El número eqüestre que excel·lia dels Frediani era la “columna de tres a cavall”, (un número d'alt risc que consistia en mantenir-se drets l'un sobre l'altre damunt la gropa del cavall que, rítmicament, galopava per la pista) creat per ells mateixos i que ningú més s'atrevia a executar. I se'n mostraven orgullosos i en feien ostentació.

A finals del 1916 tornen a actuar a casa nostra, ara ho farien al Teatro Circo Clavé, del 16 de desembre fins el 28 de febrer del 1917. En total foren 16 actuacions. I novament el favor del públic i la crítica els fou molt positives. Vegeu què deia el Diario de Mataró y su Comarca del dia 5 de gener del 1917: “La Compañía Frediani continúa actuando con gran éxito al Circo Clavé. En las últimas funciones dadas lograron mucho cuanto merecido éxito, además de la Familia Frediani los acróbatas musicales “Les Forels”, Beley and Gladis en sus notables equilibrios y los acróbatas Familia Balaguer muy notables, habiendo gustado el número bufo “Las Damas Vienesas”.

Entre la segona i la tercera vinguda passarien tres anys més. Fou a la primavera del 1920 quan tornen a recalar a la nostra ciutat ara, però, ho faran en uns terrenys de les afores convenientment adequats: “Ha arribat ja a Mataró la celebrada companyia Frediani, que ha vingut per a donar una tanda de funcions en un circ eqüestre que s'aixecarà en terrenys de l'horta de can Jeroni, que han sigut convenientment terraplenats.”, segons el Diari de Mataró i la Comarca del dia 4 de març.

La tercera visita seria immortalitzada
La tercera fou pel 1933 la qual quedaria immortalitzada en una exposició l'any 1997, a Can Palauet, titulada “ADLAN i el circ Frediani. Jocs icaris”. (ADLAN, són les sigles dels “Amics del Circ i de l'Art Nou”) Al catàleg de l'exposició la periodista Pilar Bonet explica com i quan va néixer aquesta nova entitat i diu: “El relat d'aquesta història és tan adlan com ho fou la mateixa entitat. No comença a les sales d'una galeria d'art, ni a l'estudi consagrat del pintor: s'inicia amb l'excursió d'un grup d'artistes i intel•lectuals d'ADLAN a la ciutat de Mataró, l'any 1933, per assistir a una representació del circ Frediani, una companyia italiana d'acròbates a cavall. L'evolució d'aquest episodi dominical i festiu és una cabriola historiogràfica que ens convida a imaginar una atmosfera molt especial, carregada de forts impactes visuals i moments de tensió, de grans contrastos i paradoxes. El millor atrezzo per a reconstruir el temps i la gent d'ADLAN és una pista circense i la imatge dels acròbates volant cap a l'impossible, la figura més poètica. A la pista circular de la història, els poetes i els artistes són autèntics acròbates i funàmbuls a la corda fluixa. ADLAN és, en llenguatge de circ, una història de jocs icaris.

Durat aquella tarda de diumenge que evoquem, uns i altres, públic de l'ADLAN i gent del circ – amants del nomadisme i l'aventura – foren companys sota la carpa. I allà, acròbates i poetes, il•lusionistes i artistes, crítics i clowns, esdevenen una sola figura: la de l´Ícar alçant el vol. L'espectacle fou extraordinari i, per unes hores, la metàfora del món – la vida i els mites – es va fer tangible a la pista. En acabar, els saltadors i els Amics de l'Art Nou ho celebraren amb xampany. Aquest fet, intranscendent en qualsevol biografia més ortodoxa, té en el llibre de bitàcola del viatge adlantista un lloc d'honor. Durant molts anys, els Amics del Circ i de l'Art Nou preservarien el record de les espurnes de foc dels salts mortals dels acròbates; la marca indeleble de l'ombra de l'Ícar sobre les aigües seria el seu estigma.”, segons Pilar Bonet que afegeix: “Els poetes Carles Sindreu i el crític Sebastià Gasch foren els animadors d'aquella excursió a Mataró organitzada per ADLAN”.

Els Frediani amarren a Mataró
Pel mes de desembre de 1949, dia 24, vigília de Nadal, els Frediani tornen a la nostra ciutat amb el nom artístic de “Los 4 Fiorentini” (Fernando, la seva esposa Anna Pallarès, i les filles Conchita i Regina) al Teatre Borràs, formant part d'una companyia de revista a l'espectacle “Paso a la Juventud”, con “Carolito Vera” (Espectáculo de fantasía: “Del infierno a la tierra”, por Lián)”, on s'anuncia al públic el seu comiat definitiu i de l'imminent casament de la Regina.

La Regina Frediani es casaria el dia 3 de gener de 1950, a Santa Maria, amb el mataroní, Enric Serra, llavors director de Comercial Transatlàntica de Mataró (Can Cabot). El matrimoni Serra-Frediani tindria 5 fills (1 noi i 4 noies). En l'actualitat la Regina ja té 5 néts i 4 besnéts. I és a partir del casament de la Regina que el pare Francisco Frediani, la seva esposa Ana Pallarès i les seves altres dues filles Yolanda i Conchita, s'instal•len definitivament a Mataró. La Yolanda al cap de poc es casaria amb Lluís Soler Fonrodona. La Conchita, que no va arribar mai a formar part de l'espectacle circense, seria professora d'educació física al Damià Campeny. També es casaria residint a Barcelona.

Francisco Frediani Manolo, es va dedicar a l'educació física a les escoles i a la preparació de gimnastes, tan al seu gimnàs com al “Grup Gimnàstic Lluïsos”. Va entrenar també als Germans Soriano, que adquiriren una notable fama sota el nom artístics de “Los Gitanos”. I també a una joveníssima Pepita Sánchez, que participà com a gimnasta a la Selecció Espanyola de Gimnàstica a les Olimpíades de Munich (1972). Francisco Frediani moriria l'any 1989, a l'edat de 87 anys i és enterrat al Cementiri dels Caputxins.

La Regina també es dedicaria professionalment a dirigir un gimnàs particular durant 40 anys, fins a jubilar-se. Ella és la que vetlla per mantenir la flama encesa i el record de la seva família i alhora segueix en actiu fent classes de gimnàstica per a la gent gran.