Els castell de focs i The Free Fall Band il·luminen el Passeig Marítim

Pràcticament tota la ciutat es va abocar com cada any al Passeig Marítim per assistir al Castell de Focs, l’acte més multitudinari de Santes. El Sarau, la festa posterior, va ser en canvi força menys populós, ja que moltes famílies van optar per marxar després de l’espectacle pirotècnic. Malgrat que hi havia milers de persones, circular entre els tres escenaris amb concerts va resultar molt senzill, i a mesura que avançava la nit, fins i tot una mica desangelat. Afortunadament, concerts com el de The Free Fall Band van aconseguir dotar de més consistència la nit.

Els focs, encarregats de nou a la Pirotècnia Tomàs, van començar puntuals a les 11 de la nit i van durar uns 20 minuts. La combinació d’elements tradicionals com les palmeres amb les seqüències digitals i les novetats pirotècniques van agradar força els mataronins. Això sí, a causa del poc vent, el fum es va estancar i va complicar una mica la visibilitat. Tal i com explicava Miquel Àngel Tomàs, el gerent de la Pirotècnia Tomàs, aquest és un dels elements que no es poden controlar i que poden arribar a esguerrar l’espectacle. Afortunadament no va arribar a ser massa molest.

‘Visca el pop’
En acabar els focs, i amb molta gent desfilant cap a casa, va començar el Sarau, amb els escenaris repartits pel passeig del Callao, el Centre Natació i el Port. Molt llunyans entre ells, cosa que convidava a quedar-se tota la nit als entorns d’un d’ells enlloc d’anar picant entre les diferents propostes. Uns dels primers en arrencar van ser The Free Fall Band, probablement el nom més atractiu del seguit de concerts que s’havien programat. El grup mataroní no va defraudar i va demostrar perquè se’ls considera una de les majors promeses del pop català del moment. Les seves melodies rodones, harmonies vocals, el joc entre guitarres, instruments de vent, teclats i ukelele i esperit optimista van congeniar amb els assistents. Després d’interpretar gran part del repertori del seu primer disc, Elephants Never Forget, van tancar el concert amb versions de New Order (Love Vigilantes) i The Strokes. “Visca el pop!” van exclamar en acomiadar-se.

La coherència no va ser precisament la norma en la programació de l’escenari del Centre de Natació. Del pop exquisit de The Free Fall Band es va saltar al rock urbà d’Exceso i al metal de Hyde Abbey, sense solució de continuïtat. Al Callao els diferents concerts sí que van seguir un patró comú més definit, basat en el reggae, l’ska i la fusió de caràcter festiu. Xazzar, Strombers i els mataronins La Traca van congregar bona part del públic del Sarau. Al Port, finalment, hi van actuar dues formacions locals clàssiques de Santes, els populars Gospel Sons, i la Big Band Jazz Maresme.