Els Amics de les Arts mostren el seu bon moment amb una nit d’èxit a Privat

En el seu bloc escrivien que la Sala Privat oferia un format que els agradava: acollidor i proper per interactuar amb el públic. Dit i fet. Els Amics de les Arts van demostrar que, fins a nova ordre, estan de moda pel que a pop català es refereix. Amb la pista de la discoteca plena i abundant gent als voltants de la mateixa, van fer una repassada al treball que els ha catapultat a l’èxit, el disc Bed&Breakfast, sense oblidar els seus primers temes, tan alegres i enèrgics com els següents. Escoltats en directe, queda clar que poc tenen a veure amb el grup Manel. Això sí, han recollit la voràgine d’actuacions satisfactòries iniciada pels Guillem Gisbert i companyia. Amb el seu estil propi i una posada en escena fresca i amb un punt espontània. Van a més.

Amb cert retràs, com marca la tradició, van entrar els quatre components del grup passades les 00.20h de la nit de divendres. Joan Enric Barceló, Eduard Costa, Ferran Piqué i Dani Alegret van col·locar-se a lloc i sense dir ni una paraula, van estrenar la seva actuació amb ‘Super Bon Noi’. Es deixava entreveure, a la primera cançó, que el disc, i ells, sonen encara millor en directe. Rebuda la primera ovació, va ser el moment de les presentacions. Aquí es va començar a intuir la frescor del quartet, que introduïa el següent tema amb un llarg gag en el que participaven els quatre components. Diàlegs preparats, sortides espontànies i molt d’humor. Per posar un exemple, després d’explicar que s’havien fet amics d’una gran bola de pols al més pur estil Far West, amb la que compartien sofà i xerrades, van tocar ‘la Merda se’ns Menja’. A l’inici havien promès que tocarien les cançons del darrer disc, però van anar més enllà. Tren Transsiberià o 36%, cançons anteriors a Bed&Breakfast, demostraven que un dia o altre havien de tocar l’èxit. El públic les coneixia, fet que denota que s’estan fent un lloc.

En directe, totes les cançons acabaven tenint encant. Se’ls pot atribuir certa irregularitat en algun dels temes que composen Bed&Breakfast. Sensació que queda totalment diluïda un cop sonen en directe. L’energia amb la que toquen tots i cadascun dels temes i la naturalitat sobre l’escenari fan que l’absurditat d’algunes rimes i lletres quedin oblidades. El públic acaba cantant amb tanta passió un home que es vesteix de gos a les festes infantils com si es tractés de la cançó més compromesa del món. Jean-Luc, l’estrella del treball dels Amics de les Arts i la que més energia mostra en el disc, es converteix en una més. Mèrit del grup, que demostra una cosa molt senzilla: gaudeixen fent el que fan. Van tornar del descans vestits de Lost i van sorprendre tothom amb un rap en el que només feien servir paraules que tinguessin la x. El concert anava in crescendo, amb un tram final intens. Van guanyar-se el públic per diversos motius. Es va presentar en exclusiva (mundial, van matisar) el videoclip de l’home que vesteix de gos. Si a això se li afegeix que en les seves cançons parlen del desig de ser en Son Goku, del desastre personificat que són en les tasques domèstiques o d’enviar una ex a Islàndia, està clar que acaben arribant a la gent. I si a sobre ho fan bé i en català, que sigui per molt de temps.