Albert Guisasola

Els aliments transgènics

Els aliments transgènics són aquells que han estat modificats genèticament, afegint o eliminant gens ja sigui de la mateixa espècie o de qualsevol altra espècie. L'home fa milers d'anys que aplica la biotecnologia per a la millora dels seus aliments. Usant la intel·ligència i el sentit comú en l'agricultura i mitjançant creuaments entre espècies, ha seleccionat i millorat els cultius que més li han interessat. L'enginyeria genètica permetria dur a terme aquesta selecció en molt menys temps i de manera més controlada (seleccionant els gens desitjats).

L'objectiu de l'enginyeria genètica aplicada a l'alimentació és augmentar la productivitat de l'agricultura actual, reduint-ne els costos, la dependència de productes químics i els problemes ambientals. (problemes que són majoritàriament causats pel mateix home i la seva cultura agroquímica). La teoria dels aliments transgènics es pot entendre fàcilment amb un exemple: si un cultiu de blat de moro queda malmès per una plaga s'ha de buscar una espècie que segregui un plaguicida de manera natural i afegir al blat de moro el gen corresponent de tal manera que també elimini aquesta plaga i així la productivitat no es veuria afectada.

Que bonic, oi? I així podríem començar a somniar desperts i podríem eradicar la fam en el món amb tomàquets que no caduquin en setmanes, patates amb vacunes incloses, arròs potenciat amb vitamines, vaques que donessin el doble de llet, cultius que sobrevisquin a sequeres... i podríem seguir pensant solucions per tal d'aconseguir que aquest món no fos una mescla de gent que es mor de fam (841 milions) amb gent amb problemes de salut per obesitat (600 milions).

Però, desgraciadament, avui en dia, la recerca en enginyeria genètica agrícola no està fonamentada en resoldre el problema de la fam sinó en l'economia. Les grans empreses multinacionals són les que estan invertint en recerca (Novartis, Monsanto, DuPont,..) i òbviament no investiguen per filantropia sinó per obtenir beneficis. Així, doncs ens trobem que les companyies treballen només en cultius limitats on hi ha grans mercats i sobretot encaminats a grans capitals (soja, blat de moro,...). Són companyies que necessiten protegir les seves inversions i prohibeixen als agricultors reproduir, intercanviar o emmagatzemar llavors. Un exemple: es dedica més esforç a la creació de plantes que donin llavors estèrils per a que l'any següent s'hagin de tornar a comprar que no a cap de les quimeres que he enumerat anteriorment.

En l'anàlisi dels productes transgènics, també cal tenir en compte que:

la causa de la fam en el món no és l'escassetat dels aliments sinó la pobresa. Hi ha prou aliments en aquest món per a tothom i tot i que es produïssin el doble d'aliments, no serviria per a res si el tercer món no pot comprar-los.

La contaminació biològica és un risc molt (massa) gran de l'enginyeria genètica. Possibles accidents i manca de control poden tenir repercussions en forma de reproduccions i mutacions que, actualment, no podem preveure.

Des del punt de vista ètic, fins a quin punt tenim dret a alterar l'estructura genètica de qualsevol animal o planta per els nostres propis beneficis?

Jo, personalment, crec en la ciència i entenc que un bon ús de l'enginyeria genètica, dins d'uns límits ètics, obriria un munt de possibilitats per a millorar tant l'agricultura com l'habitabilitat del planeta. Però considero que, actualment, se'n fa un ús que només enriquirà als rics i empobrirà als pobres i que abans de recórrer als aliments transgènics, s'haurien d'haver analitzat molt més els riscs i s'haurien d'haver implantat alternatives a nivell socioeconòmic menys agressives per al nostre planeta. Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil buy soma naproxen keflex generic sildenafil celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin celexa generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet testosterone tramadol orlistat buy fioricet online

Arxivat a:

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive