El valor dels títols universitaris

De tant en tant, es troben per la xarxa escrits crítics amb el valor dels títols universitaris, parlant de forma burlesca de “titolitis”. No ho diuen però en la majoria dels casos els emissors d'aquests missatges viuen de la formació no reglada, en base al que podríem anomenar xiringuitos no supervisats ni avalats per ningú. En d'altres casos es dediquen a vendre llibres sobre formació amb fórmules suposadament revolucionàries, tot sovint arrogants, i sempre des de fora del món dels títols oficials. Cal remarcar que sempre es pot establir una motivació econòmica que mediatitza el missatge: per a vendre el meu producte necessito diferenciar-me del mercat regulat, i la manera que trio de fer-ho és desprestigiar i relativitzar aquells títols que jo no tinc capacitat per a impartir. Per contractar treballadors a menor cost, busco professionals no titulats.

Oferir formació que no ha passat la supervisió ni acreditació de cap organisme oficial sens dubte permet ajustar despeses, però sembla que això no és suficient per a competir amb els títols oficials. Solució: desprestigiar el que encara que volguessin no podrien oferir mai: un títol oficial reconegut.

Tot sovint aquest missatge ve complementat amb la manca de respecte cap al que representa la funció pública, que és la primera insinuació que et posen sobre la taula. Probablement des del ressentiment pel fet de no haver pogut optar a un lloc públic.

L'argument que faig servir per a contra argumentar en aquests casos és ben simple: en primer lloc, vaig renunciar a una plaça de funcionari guanyada per oposició per a embarcar-me en el projecte universitari de Mataró allà per l'any 1994, així que no considero que el meu discurs estigui mediatitzat per cap suposat estatus privilegiat de funcionari, ni que ser funcionari ho sigui.

En segon lloc, posar com a exemple tots aquells casos on els professionals tenen responsabilitat sobre la vida i la mort de les persones: us deixaríeu operar per un no metge amb molta experiència però que no va acabar la carrera? Viuríeu en una casa d'un dissenyador molt bo però que no va passar i superar les proves de la facultat d'arquitectura? Pujaríeu a un autobús on el conductor té molta experiència però no disposa de carnet de conduir perquè va considerar que el carnet de conduir només té valor per a la gent afectada de titolitis? Segur que contractar aquests professionals surt més barat, i hi ha qui estarà encantat de pagar menys a treballadors formats en acadèmies, però jo no ho faria. Ni com a empresari ni com a client.