Deia Keats que la bellesa és la única veritat, i a la seva recerca va dedicar tot el seu talent. La seva poesia inspira la nova pel·lícula de la directora d’El Piano, l’australiana Jane Champion, Bright Star reconstrueix l’apassionada i apassionant història d’amor entre Fanny Brawne i el poeta John Keats. Champion pretén provocar una experiència estètica que ajudi a comprendre els poemes de Keats, de la mateixa manera que al film és el propi poeta qui li intenta explicar el significat de la poesia a la jove Fanny, amb qui va viure una història d’amor no consumat i a qui va dirigir algunes de les cartes que avui es consideren com les millors de la literatura anglesa. La poesia són sensacions, li diu Keats (interpretat per un encantador Ben Wishaw). I sensacions, sobretot, és el que busca Champion amb aquesta pel·lícula bellíssima, suggerent, intimista, on els petits detalls estan per sobre les grans accions, on la poesiaes transfigura en els passejos per prats, en els petits brodats, en les flors fresques, en els interiors de la llar, i que es palpita sobretot en les mirades còmplices, el contacte casual i els profunds silencis de la parella. Champion desplega la seva elegància exquisida en una obra delicada, que recull també influències d’un costumisme pictòric arrelat en Vermeer, i que fa de la llum, els sons, la música, les textures, elements vius del relat. Però que també sap anar més enllà de la celebració de la poesia, focalitzant l’atenció en el personatge de l’excèntrica Fanny (qui se’ns presenta com una mena de versió femenina dels dandys romàntics) per recordar les dificultats i fins i tot el rebuig social amb que es topaven les dones que intentaven viure al marge de les convencions socials, defensar les seves idees i es deixaven guiar pels seus propis instints.
http://espaiisidor.blogspot.com/
Comentaris