El Septeto Nacional trasllada el Monumental a l'estimada Cuba

El Cruïlla de Cultures va travessar ahir diumenge dia 2 l'oceà Atlàntic i va passar de la música magrebina d'Idir i Khaled al son del Septeto Nacional de Cuba en una vetllada celebrada al Teatre Monumental, l'escenari dels concerts reposats del festival, en presència de quasi quatre-centes cinquanta persones. En aquesta ocasió no hi havia autòctons del país en qüestió però si molts mataronins seduïts per la mística i el record de la illa.

Amb només deu minuts de retràs van comparèixer davant el públic els membres de la banda, que va presentar-se com un grup cent per cent cubà, com "el cafè, el rom i les mulates" -van dir deixant clar la seva autenticitat- i amb una llarguíssima trajectòria dalt dels escenaris. Habillats amb la indumentària típica dels músics de l'illa -americana i barret a joc-, els músics de la banda fundada per Ignacio Piñeiro -home clau de la música son- van llençar-se des del primer moment a fer possible en la ment dels oients aquest viatge imaginari fins la "finca privada" de Fidel Castro com si toquessin al Tropicana o qualsevol altre local de culte de la capital cubana. De fons de l'escenari una llum verda suggeria palmeres o simplement la verdor de la illa i a les mans dels músics -blancs, mulats i negres, com el país, tots passant la trentena- contrabaix, guitarres, percussió, maraques, trompeta i pals cubans. Els mataronins van entrar de seguida en el joc, rient i aplaudint quan calia. I fins i tot es van atrevir a convertir els passadissos de la platea en una improvisada pista de ball animats per un "latino" de la banda.

A mesura que avançava el concert, amanit pel bon humor dels músics- van anar variant els colors del fons de l'escenari però van sempre vius, com l'amor que una ciutat com Mataró professa a la illa caribenya, destí d'una quantitat gens menyspreable de fills seus. Això va quedar clar amb l'entusiasme del públic mataroní, que fins i tot va treure espontàniament una bandera cubana quan el Septeto Nacional de Cuba va interpretar El manisero.

El concert, que es va allargar durant dues hores, va arribar a un punt àlgid quan van els músics van convidar a pujar a l'escenari a dos antics integrants de la banda que havien assistit al concert com a espectadors, i que van regalar una marxosa jam session a la que el públic va respondre aixecant-se de les cadires i convertint el Monumental en una gran sala de ball.

En resum: cançons melangioses, melodies festives i ritmes sincopats per una màgica nit d'estiu al Monumental que va sumar un punt més a aquest Cruïlla que amenaça de convertir-se en una cita obligada en el panorama de festivals d'estiu català.