El sector de l’art visual reclama a Mataró millores en l’àmbit laboral

L’artista britànic Damien Hirst va guanyar 200 milions de dòlars aquest mes de setembre en tan sols 24 hores quan va treure a subhasta les seves últimes produccions a través de Sotheby’s. La seva acció, convenientment mediatitzada, aporta un granet de sorra més a la imatge ja tòpica de l’artista que nada en l’abundància gràcies als deliris dels nous rics que juguen a fer de col·leccionistes. La realitat del sector de les arts visuals, tanmateix, se situa als antípodes d’aquests luxes i malbarataments. L’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya (AAVC) ho ha volgut deixar clar avui dijous a Mataró, ciutat que han escollit per estrenar la ronda de presentacions que faran arreu de Catalunya de la Campanya de Bones Pràctiques Professionals a les Arts Visuals. Una iniciativa que té com a punta de llança el Codi de bones pràctiques professionals a les arts visuals, que acaben d’editar i que ha de ser un referent per a millorar la situació laboral dels integrants d’aquest sector.

El secretari general de l’AAVC, Florenci Guntín, ha detallat un seguit de dades que posen de manifest la precarietat en què es mouen els artistes visuals. Segons han calculat, del total de 5.343 artistes censats a Catalunya, un 51% no es dedica plenament a l’activitat artística, sinó que la compagina amb altres feines per “poder sobreviure i seguir creant”, segons Guntín. Un 52% ingressen menys de 500 euros mensuals i un 22% no té cap mena de cobertura social. Una de les dades més sagnants és que el 78% dels artistes no signen un contracte per escrit amb els mediadors per exposar la seva obra o perquè se’n faci ús d’ella.

L’AAVC proposa el Codi de bones pràctiques professionals com un “instrument d’autoregulació del sector”. El codi és en realitat un decàleg que recull les millors experiències, les que ja apliquen els millors agents i intermediaris del sector, ja siguin institucions públiques, museus i sales d’exposicions, fundacions o galeries privades, entre d’altres. Deu punts que pretenen mantenir un equilibri positiu tan per a l’artista com per a l’intermediari i que Guntín ha resumit en quatre: “respecte a la llibertat d’expressió i creació, remuneració pel treball fet, respecte als drets d’autors i ús del contracte per escrit”. Entre les diferents iniciatives que duran a terme, destaca l’Observatori de les Bones Pràctiques Professionals a les Arts Visuals, una web que puntuarà el comportament de galeries, museus i altres institucions amb els artistes.