Capgròs
Els habitants de la mediterrània sempre han estat dinàmics, mòbils, contaminants i contaminats. Hi ha hagut comunitats que s’han barrejat fins a les venes amb d’altres i això s’ha convertit en el seu fet identitari. En d’altres les mescles han esdevingut interessantíssims fenòmens híbrids. D’altres han migrat i s’han establert de manera superestable, mantenint la seva identitat al llarg de segles en un delicat equilibri entre la cultura del país d’arribada i la que portaven. És el cas dels arbereshe italians.
“Les comunitats albaneses establertes Itàlia des de fa segles, els arbereshe, som un producte híbrid. Estem dins del dogma de l’església romana occidental i no la ortodoxa oriental, però en canvi tenim la particularitat de seguir ritus bizantins. Pot semblar complicat d’entendre però a la practica és quelcom molt senzill.”
La Demetria Giuseppine de Piana degli Albanesi m’explicava amb molta pedagogia la convivència des de segles d’una comunitat poc coneguda fins i tot a Itàlia. Quan van migrar d’Albània per assentar-se a Itàlia van ser acollits a un bon paratge: rodejats de muntanyes i reserves naturals, estan en una mena d’amfiteatre natural prou elevat com per viure relativament autònoms de la fascinantment caòtica Palermo, però no tant com per restar aïllats. Els carrers de Hora e Arbëreshëvet (nom en albanès de Piana degli Albanesi) son pedregats, empinats i amb una pulcritud que indiquen una comunitat organitzada i segura de si mateixa. Son un dels varis nuclis que hi ha d’albanesos italians, com els de Contessa Entellina o Santa Cristina Gela a Sicília, o d’altres que trobem a totes les províncies del país.
“El nostre poble és obert i acollidor, i a 20 km de Palermo, per tal som molt propers i no estem aïllats. Entre nosaltres i la resta dels italians catòlics mai hi ha hagut cap problema. Per exemple celebrem junts algunes de les festivitats importants com la Pasqua o el Nadal. A més el nostre calendari coincideix fins l’any 1.000, quan hi va haver la separació entre l‘església romana i la ortodoxa, de manera que venerem sants en comú. La nostra església de San Giorgio por exemple, és dedicada a un sant també venerat per l’església llatina, i per fer processons tenim dues representacions del sant: una estàtua, que és típicament romana ja que nosaltres no tenim obres amb relleu, i una icona, pintura plana sense perspectiva, típicament ortodoxa. El nostre ritus també ha agafat pràctiques llatines. Per exemple la novena di Natale, la preparació que precedeix el Nadal en 9 dies molt practicada a Sicília, pertany al ritus llatí i no al bizantí,però nosaltres la fem amb cants albanesos. Integrar-se i crear coses belles fusionant les teves amb les altre és una manera de viure en pau.”
Els arbresche són una comunitat albanesa i així se senten, i italiana i així se senten. I aquesta és la seva particularitat des de fa 5 segles que estan assentats a Sicília. Són els albanesos cristians que arribaren al segle XV provinents de l’Imperi bizantí fugint de l’avançada dels otomans (musulmans) que estaven ja ocupant tot el seu territori. Eren “refugiats de guerra” acollits per un epicentre de la cristiandat i la seva arribada va ser ben rebuda ja que en aquell moment s’estava intentant repoblar zones deshabitades o pobres.
A les regions sud com la Sicília es va fundar centres amb greco-albanesos provinents de l’Epir o de Morea. La seva ubicació era propera a la costa, però una mica interior per por a les represàlies otomanes. El 1488 es signà el contracte d’establiment del major assentament albanès de Sicília a la falda de la muntanya Pizzuta, anomenada Piana degli Albanesi en referència a la seva ubicació natural (inicialment Piana dei Greci). Immediatament a la oficialització del poble es construí una església greco - bizantina. En aquest contracte s’especificava que el poble havia de ser habitat sols per albanesos de ritus ortodox, i així mica a mica es crea un nucli particularíssim de població purament albanesa. S’han mantingut les particularitats culturals autòctones i sobretot, a nivell oficial en llenguatge administratiu o fins de senyalitzacions de carrers i carreteres, es manté, usa i és oficial la llengua albanesa.
“La llengua oficial de les nostres litúrgies és el grec, però també s’usa per les prèdiques l’albanès, i també l’italià. Nosaltres parlem albanès de forma quotidiana. De fet si em truques a la oficina on jo treballo no m’entendràs perquè respondré en albanès, ja que els meus interlocutors solen a ser arbreshe. L’albanès té diversos dialectes inclús a Itàlia, i els del sud parlem tosco. Els diversos arbresche tenim diferències. Per exemple al poble de Santa Cristina Gela parlen l’albanès però no segueixen el ritus bizantí sinó el llatí. A Palazzo Adriano no parlen la llengua albanesa i tenen el ritus llatí. I a al poble de Compte Sentellina son com nosaltres que tenen la llengua i el ritus".
Els arbreshe són doncs una comunitat indentitàriament molt estable, amb un fort sentiment albanès - italià: les seves arrels actuals es troben a Itàlia. No està tant clar, doncs, si aquests vincles estan encara vinculats a l’Albània original.
“Sincerament no tenim massa relació amb els albanesos d’Albània. Depèn de la sensibilitat dels polítics a vegades es fan agermanaments etc. però no es quelcom establert i regular. Això si, a Albània molts s’han encuriosit i sovint viatgen aquí per visitar-nos i veure com vivim. Al·lucinen quan veuen que estem a 20 minuts de Palermo, en un entorn completament italià, i en canvi des de fa cinc segles mantenim l’albanès. Cinc segles no son una tonteria! Amb els actuals albanesos immigrants no tenim massa feeling. Venen sobretot a treballar (com els romanesos etc.) i a vegades els donem prioritat. Alguns treballen cuidant ancians o fan d’altres feines, i nosaltres tenim bona relació, però discreta".
“De fet jo sento que tenim les dues ànimes, som albanesos i som sicilians. Tenim el sentit de pertànyer a un grup social particular amb un tipus de ritus i de parla diferenciada, però Sicília està dintre nostre fins a integrar-se paraules sicilianes al propi albanès.”
Article publicat originalment a Dialogal
Comentaris