El ressorgiment de la tradició mataronina

La Setmana Santa és una festivitat religiosa que viu de la tradició. Però aquesta no és tan monolítica ni inamovible com podria pensar-se. Quina és la tradició mataronina en l’àmbit de les processons, la manifestació pública més evident d’aquesta festa? Es remunta en els segles i certament està molt arrelada a la ciutat. Però la imatge actual de la Setmana Santa de la ciutat, la que coneixen la majoria de mataronins i la que sembla que no hagi canviat en les darreres dècades, té uns fonaments marcadament andalusos. Va ser l’emigració procedent del sud d’Espanya la que va recuperar les processons a la ciutat, després d’anys d’ostracisme. Les congregacions i confraries sorgides a barris com Cerdanyola o La Llàntia, formats majoritàriament per immigrants andalusos, murcians i extremenys, van tornar a treure les seves imatges i misteris al carrer, amb uns seguicis marcadament dramàtics, amb bandes de música, chicotás, saetes i molt de rebombori, sense res a veure amb el caràcter sobri, auster i silenciós que manava la tradició més pròpia de Mataró i de Catalunya.

La història de la Setmana Santa a la capital del Maresme es pot resseguir a través de la congregació dels Dolors, una ordre de servents de Maria fundada el 18 de desembre de 1693. Propietària de la Capella dels Dolors, durant segles va organitzar la processó de Dijous Sant. A finals del segle XIX va defallir, i després de la Guerra civil pràcticament va desaparèixer. El mateix va passar amb la resta de confraries de la ciutat i les seves processons. En els anys posteriors a la guerra, i amb la proclamació del Concili Vaticà II, les processons desapareixen com a manifestació religiosa. No és fins als anys 80 que els nous moviments d’arrel andalusa, i també membres d’antigues confraries catalanes, tornen a treure les processons al carrer. Apareixen entitats com Ntro. Padre Jesús Nazareno y Ntra. Señora de la Esperanza, la del Jesus Captiu o l’Hermandad Ntra. Sra. de la Soledad. Les congregacions més antigues de la ciutat –Coronació d’Espines, Nostre Senyor de l’Hort, Dolors i Jesús Captiu, i la Verònica-, també ressorgeixen, però la brúixola de la festivitat es desvia definitivament cap al sud. En els darrers temps, però, s’està vivint un cert canvi de tendència, amb una voluntat creixent de recuperar l’esperit més local de la festa. El millor exemple és la recuperació de la pròpia Congregació dels Dolors, un procés que viurà el seu punt culminant aquest Dijous Sant. La renascuda entitat participarà a la processó Nit de Silenci amb la imatge de la Mare de Déu dels Dolors, una talla del segle XVIII, l’única que es conserva a Mataró anterior a la Guerra Civil.

“La processó no es l’objectiu, sinó un complement de la recuperació de la congregació”, explica Xavier Alarcón. Historiador, membre del Museu Arxiu i feligrès de Santa Maria, Alarcón és el màxim responsable d’aquest procés. Amb el suport de l’actual rector de la parròquia, Segimón Garcia, i de la confraria dels Dolors  i del Jesús Captiu, va iniciar els tràmits per a donar nova vida a la congregació i treure la imatge dels Dolors als carrers. “No es tracta de recupera quelcom que s’hagués perdut completament, ja que la congregació seguia viva i encara en quedava algun membre, tot i que estava molt tocada”, explica Alarcón. L’historiador destaca que amb el ressorgiment de la congregació “tornem a tenir un element de gran potencial històric, que pot ser un reclam des del punt de vista cultural, no només religiós”. El que sí vol deixar clar, sobretot, és que aquesta recuperació vol ser complementària a l’oferta actual. “Volem rescatar la nostra pròpia història, però en cap cas per enfrontar-nos a res, perquè estaríem llençant pedres contra el nostre propi teulat”, assegura Alarcón.

La Processó general
La Setmana Santa de Mataró, considerada una de les més importants de Catalunya, és sens dubte la més variada i colorista del país. Compta amb un programa d’actes amplíssim, amb més de 40 actes. S’hi mostren diferents tipus de passos, des dels propis de l’estil andalús fins als catalans. A més de processionar pels seus barris, totes les confraries i germandats s’uneixen a la Processó General de Divendres Sant. És en aquest moment on cada any la festivitat religiosa mostra el seu caràcter polifacètic, mesclant les diferents formes de realitzar les processons. “És tremendament multitudinària, hi participen unes 12000 persones”, explica Jordi Merino, membre de la Comissió de Setmana Santa, que reuneix totes les confraries i congregacions mataronines. “S’hi reuneixen 11 misteris, cada un amb un estil completament diferent, i els Armats: aquest és el “model” de la Setmana Santa mataronina, afegeix.