El projecte de Casa de la Música esdevé una aposta de país

El projecte de Casa de la Música va sorgir a Mataró l’any 2005 amb l’objectiu de complementar la programació de concerts de múltiples estils amb la formació, creació i difusió de la música a la ciutat. Una experiència pionera i molt fructífera, que ha acabat esdevenint un projecte de país. La Salamandra d’Hospitalet i la Mirona de Salt es van incorporar al nucli original sortit de la Sala Clap, i ara s’hi han afegit els municipis de Terrassa, a través de l’empresa Vesc, i Manresa, per la discogràfica Propaganda pel Fet!. El fort arrelament que ha viscut la iniciativa mataronina arreu del territori, i amb previsió de créixer encara més, ha comportat que la Generalitat l’auspiciï de manera oficial. Així es va posar de manifest en la presentació del projecte Cases de la Música Popular, que va tenir lloc dilluns, dia 16 a Barcelona, amb la presència del Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras.

“La iniciativa de Casa de la Música ha generat tan interès que ha passat a ser un projecte de país”. Així ho assegura el director del projecte, el mataroní Jordi Herreruela, que constata que la Generalitat “ha convertit el projecte en un dels seus pilars en matèria de política cultural”. La involucració del Govern català es tradueix en una “major implicació”, segons Herreruela, tant del propi departament de Cultura com de les àrees de Joventut o Immigració, entre d’altres. La Generalitat, per exemple, donarà suport i tutelarà una reunió de les Cases de la Música i projectes similars que existeixen arreu d’Europa, i que tindrà lloc en el proper Mercat de la Música Viva de Vic. Les cinc Cases de la Música existents a l’actualitat mantindran totes el mateix model de relació amb les administracions que des del principi tenia Casa de la Música de Mataró: la Generalitat i l’Ajuntament de cada municipi aporta 90.000 euros, mentre que l’empresa privada que hi ha d’haver darrere del projecte (en el cas de Mataró, VisualSonora, gestora de Clap) hi aporta 60.000. A més, durant l’any les entitats públiques i privades dels projectes han de mantenir un mínim de dues reunions, tot i que els contactes sempre són més freqüents. Com explica Herreruela, cada Casa de la Música té “un programa d’actuacions amb les seves particularitats”, tot i que també hi ha elements comuns, com ara els Bancs de Proves per a grups novells.

El director del projecte considera que les Cases de la Música han esdevingut una iniciativa exitosa perquè han estat “capaces d’omplir el buit existent a les ciutats”, on hi havia biblioteques, teatres i museus però no un espai on gaudir de música en directe que no fos clàssica o en alguna ocasió jazz. D’aquest espai, davant la manca d’iniciativa pública, se n’han encarregat habitualment les empreses privades, “pensant en el dia a dia i sense la intenció de generar dinàmiques de país”, com constata Herreruela. A més de sales de concerts, les Sales de la Música permet que els grups locals puguin créixer a través dels Bancs de Proves, els locals d’assaig que habiliten o ajudant a l’enregistrament de discos, a més de donar suports a les entitats dels barris de la ciutat, tal i com ha passat a Mataró des de l’any 2005. Una fórmula que ha funcionat i que la Generalitat s’ha fet seva.