El primer impacte de la crisis a la cohesió social

Quin impacte ha tingut fins aleshores la crisi econòmica sobre la cohesió social i la pobresa a Espanya? Fins el moment només es coneixien les dades que avançaven entitats de la iniciativa social privada com Càritas, Creu Roja o els serveis socials municipals on es posava d'evidència l'increment d'usuaris/àries i sol·licitants atès les noves dificultats personals i familiars, que complimentaven dades com l'atur, la baixada del consum, el mercat immobiliari..

Diversos són els anàlisis que s'han centrat en les causes – des de diferents disciplines, i alguns d'aquest amb interpretacions interessades- però ja comencen a aparèixer anàlisis empírics sobre les conseqüències socials de la crisi.

En aquest moment s'està elaborant el VI Informe Foessa sobre l'exclusió i el desenvolupament social 2007-009. Els anàlisis provisionals posen en evidència que certament hi ha hagut un augment de la pobresa i de l'exclusió social els dos primers anys de la crisi econòmica.

Espanya ja era abans de la crisi un dels països de la UE amb els majors índexs de pobresa (20%) malgrat l'etapa de gran creixement econòmic. En el moment actual i malgrat la davallada dels ingressos familiars que fa baixar també la renda mediana – per tant també el llindar econòmic de pobresa- han augmentat 2,2 punts les famílies en situació d'exclusió i en 3,4 la pobresa relativa. Són dades més que preocupats perquè fins aleshores aquestes tendència a l'alça s'havia produït en un període de més de 20 anys i ara s'ha donat només en una període de 2..

En aquestes dades provisionals s'observa també que en termes econòmics les situacions més severes no han augmentat en aquest espai de temps (potser a partir del tercer any quan s'esgotin les prestacions i subsidis es pugui contemplar algun canvi) però si que s'han disparat les llars en situació de precarietat i exclusió moderada en més d'un 13,5%.

Els col•lectius socials més afectats han estat les dones i els més joves, les famílies d'estructures més complexes i les famílies monoparentals. D'altra banda aquesta darrera crisi del capitalisme no ha augmentat la incidència en llars al capdavant d'una persona jubilada o de grups de minories ètniques. La seva situació anterior ja era i continua essent vulnerable. Es denota també una altra situació a destacar que és segregació social urbana on s'observa una gran concentració de situacions d'exclusió en barris més “deteriorats”.

També es posa de relleu la situació que malgrat la població considerada com integrada, amb els membres de la família treballant són dos anys després més pobres. Apareix la situació descrita com a working poor o treballadors/res pobres. ( situació típica de mercats de treball dualitzats, en procés de desregulació, amb salaris baixos.. com és el cas espanyol).

Des del punt de vista de la mobilitat social, l'anàlisi comparatiu i dinàmic des del 2007 posa en evidència que el 58% de les llars de la mostra han experimentat algun canvi significatiu en dos anys: 36% a pitjors condicions i 22% alguna millora malgrat la crisi.

Es poden extreure diverses reflexions de les primeres dades que van apareixen; però a grans trets es pot destacar l'espai breu de temps en el que s'estan realitzant aquests canvis, la continuïtat en la tendència de polarització social de la societat espanyola, i quins col·lectius són els que estan patint les conseqüències de la crisi.