El preu de la fama

El dia 5 de setembre d'aquest any 2009 per fi ha estat enterrat, quasi dos mesos després de la seva mort, Michael Jackson. Fins i tot l'enterrament s'ha convertit en un espectacle obscè; dia a dia les arques de la família s'anaven omplint més i més davant el preu de la taquilla, que engruixia la morbositat circense al voltant d'un cadàver corromput que els voltors anaven picotejant fins a deixar-hi només els ossos.

La recerca de l'èxit i la fama es fa desesperada, al preu que sigui i a costa del que sigui. A l'artista sovint el reconeixement li arriba casualment per ser al lloc just i en el moment oportú.

Tres exemples de mostra: Elvis Aaron Presley. Al noi li agradava cantar els diferents estils rurals de la terra de Tom Sawyer i bellugar els malucs com ho feien els negres. Va estalviar fent de camioner per poder regalar un disc d'una sola còpia a la seva mare, a qui adorava, i va pagar-ne quatre dòlars. Va cridar l'atenció d'una secretària de l'editora Sun Records, que el va posar en contacte amb l'amo dels estudis de gravació. Una carrera fulgurant i una fama aclaparadora. Al final, el rei del rock, titllat de gras i addicte a tot tipus de pastilles, sexe, drogues i una vida dissipada, el varen trobar inconscient el 16 d'agost de 1977. Va morir d'un atac de cor.

D'altra banda, Jimi Hendrix va néixer en un gueto negre i va sobreviure a totes les penúries. Per casualitat, el va veure actuar en un cafè la promesa de Keith Richard, membre dels Rolling Stones. D'allà a la fama va ser dit i fet. Després, drogues, alcohol i pastilles per dormir, i el 18 de setembre de 1970 el seu cos va dir prou: tenia 28 anys. Es va ofegar amb els seus propis vòmits després d'una de tantes nits d'excessos.

Finalment, Kurt Cobain –líder del grup Nirvana–, que el que menys volia a la vida era ser famós. Problemàtic i carismàtic alhora, marcat per l'abandonament i la separació dels seus pares, excèntric i amb trastorn de personalitat i hiperactivitat (TDAH), la fama i l'èxit el van aclaparar de tal manera que es va suïcidar disparant-se un tret al cap a l'edat de 27 anys.

Michael Jackson ja pot descansar en pau. Una infància desvalguda, un pare dictador, una vida atrafegada per la fama, un Peter Pan en un castell de somni, un zoo privat, guanys i deutes milionaris, escàndols, judicis, una vida envoltada de masses i, al final, la solitud. Va ser un excepcional artista de qui, com de tants altres, es pot dir: era tan pobre que només tenia diners. És el preu de la fama.

Descansin en pau.