El presentisme laboral, una pràctica amenaçant creixent

És més que evident que la darrera crisi del capitalisme avançat a occident ha tingut conseqüències en l'empitjorament tant de les condicions d'ocupació com en les condicions de treball. Les dades que ofereixen les enquestes de condició de vida de la UE, així com la que es publicarà en breu a nivell espanyol amb dades del 2011, posen de relleu aquesta afirmació i on ha incrementat la precarietat laboral – en la globalitat que simbolitza aquest concepte- que se sumen a les dramàtiques dades d'atur, destrucció de treball i un canvi important de les condicions laborals inclòs a l'àmbit de la funció pública.
En aquest escenari dos fenòmens posen de relleu també un canvi important: per un costat la contracció temporal s'ha reduït en relació a la UE, però que s'explica per la destrucció d'aquests llocs de treball més conjunturals des del 2008; i per altra banda que des del 2009 s'ha reduït l'absentisme laboral de forma accentuada també ( del 3 al 2,1%).

Un dels símptomes d'aquesta situació és l'anomenat presentisme laboral; on la inseguretat, la por a perdre la feina, la percepció que no es valori la feina que hom aporta o que sigui considera com prescindible... fa que els assalariats/des no s'arrisquin a agafar una baixa laboral o inclús de gaudir els dies personals o de permisos contemplats als convenis col·lectius. Aquest situació va més enllà perquè fins i tot ha fet aparèixer pràctiques com quedar-se més hores a la feina, estar disponible, assumir més responsabilitats... però també un increment de la desmotivació, la baixa autoestima en determinats sectors i empreses. També s'ha observat com treballadors/res que no estan en condicions saludables per a treballar van a la feina amb el que això comporta per a la persona i sobretot per al mateix procés productiu o de prestació del servei. Presentisme doncs, no vol dir major productivitat ni millor qualitat del producte o servei, ni per ende una millora de les condicions de treball. Aquest fenomen s'està començant a observar de forma considerable en les petites i molt petites empreses, i darrerament també en la funció pública, sobretot en l'àmbit local i en determinats serveis on hi ha una major presència de treball temporal.

La crisi comporta també doncs, un procés de canvi – o adaptació- en les relacions laborals informals que tot i no estar normativitzades mostra que no són saludables ni pel benestar, ni per la qualitat de vida, ni per la mateixa organització empresarial.