El paper del públic en una actuació castellera

A diferència del que passa amb el públic d'altres espectacles com el teatre o el cinema, el que assisteix a una actuació castellera té un paper molt més actiu que no es limita tan sols a aplaudir al final de la funció. Per començar, té la possibilitat de participar-hi de ple. Ningú s'imagina una persona aixecant-se del seient a la platea del teatre i pujant a l'escenari per barrejar- se amb els actors. En canvi, en qualsevol moment, l'espectador o espectadora d'una actuació castellera pot posar-se a la pinya i formar part de l'estructura. Aquesta possibilitat, lluny de suposar un problema, és agraït per les colles castelleres ja que, com més gran és la base, més estable és la construcció.

El fet que qualsevol pugui formar part d'una pinya dóna un valor afegit a tots aquells que es troben a la plaça i decideixen donar un cop de mà en un moment determinat. L'únic requisit indispensable és treure's el rellotge i les ulleres i abaixar el cap per evitar lesions en cas de caiguda. Evidentment, formar part d'una pinya porta implícit no poder veure el castell, però permet “viure'l des de dins”.

Una altra de les peculiaritats del públic casteller són els diferents estats d'ànim que mostra al llarg d'una actuació. De les mostres d'alegria a l'hora d'aconseguir un castell, al silenci més respectuós durant l'elaboració de l'estructura (sobretot quan es tracta de pilars imponents com el pilar de set amb folre o el pilar de vuit amb folre i manilles) passant pel patiment, els nervis i els crits de sorpresa quan es desploma una construcció. Així doncs, el públic de la plaça sol combinar una llarga col·lecció de sensacions a les quals cal sumar el cansament que propicien moltes actuacions, sobretot a finals de temporada, quan es munten les construccions més imponents.

L'excessiva durada de les actuacions és un dels principals handicaps. El fet que sovint els castells hagin de muntar-se i desmuntar-se abans de tirar-se definitivament comporta que les hores passin sota un sol de justícia, un problema al qual estan avesats tots aquells aficionats als castells però que en el cas dels nouvinguts pot resultar una autèntica molèstia. D'altra banda, els castellers que estan a la plaça solen detectar el grau d'experiència del públic que tenen davant. I no només pel fet d'actuar en localitats històriques com Vilafranca o Valls (on el coneixement del món casteller està molt més arrelat que en poblacions sense cap mena de tradició) sinó també per les reaccions de la gent que es troben a la plaça.

En una ocasió, els Capgrossos van participar en una gala al Palau Sant Jordi organitzada pel Rotary Club. La majoria dels milers d'assistents eren nordamericans. Els nombrosos crits i flaixos durant el transcurs del castell van anar en augment. “Per què criden tant? Si només és un castell de set pisos!”, va preguntar un cop a baix una de les nenes que va pujar a dalt de tot. L'anècdota il·lustra la diferència entre un públic entès (que no aplaudeix fins que l'enxaneta fa l'aleta) o un de novell (que sovint trenca el silenci quan encara no s'ha coronat el castell).

La importància de la pedagogia A Mataró el públic coneix perfectament els tempos dels castells i és respectuós amb les construccions, tot i que encara cal fer molta pedagogia. Molts mataronins són coneixedors de l'èxit fulgurant de la colla, però no diferencien els castells de gamma alta dels que no ho són o no aprecien la dificultat d'una construcció. Cal encara molt més temps ja que amb deu anys és impossible que els ciutadans dominin tot el que rodeja aquesta tradició.

Una prova: quan un castell tremola de valent, s'intueix que la llenya està pròxima i l'aixecador i l'enxaneta es troben ja força amunt –en un sisè pis d'un castell de nous pisos, per exemple– és habitual que el responsable de la canalla o el mateix cap de colla l'animin a seguir pujant. En una plaça novella es pot interpretar que volen aconseguir coronar el castell sigui com sigui i que no els importa la integritat física dels més petits. Un públic entès, en canvi, sap que el pitjor que li pot passar a la canalla és que li caiguin els més grans del castell a sobre i que pujar amunt li evitarà possibles lesions.