Capgròs
Per explicar als infants què son les relaciones sexuals i de parella, s'ha de valorar la seva edat i el seu desenvolupament cognitiu. No és el mateix explicar-ho a un nen/a de cinc anys que a un de nou (veure les etapes de desenvolupament segons Piaget). A partir dels onze anys d'edat aproximadament, un nen o nena és capaç de començar a entendre els conceptes abstractes. Va desenvolupant la seva capacitat per idealitzar, raonar situacions noves a partir d'altres, desenvolupar suposicions, entendre allò que no ha vist o ha viscut, etc.
L'infant entre els cinc i deu anys entén les relacions entre persones per les manifestacions d'unió, compartir, jugar, ser abraçat, estimat, barallar-se, discutir,...(allò que viu, escolta i veu), però li costaria entendre que son les relacions sexuals, l'atracció física, l'atracció sexual, l'enamorament, ...
Si un/a nen/a ens comenta que té nuvi/núvia, la seva percepció d'aquesta unió no va més enllà d'un voler jugar junts, fixar-se en el/la nen/a més guapo/a de la classe, vergonyar-se quan es veuen, o voler seure al seu costat... i justament això és el que considera de qualsevol adult en parella. No tenen la capacitat d'entendre l'atracció, la seducció o l'enamorament.
Si un infant ensenya una vestimenta maca a un/a altre/a nen/a o adult/a, amb gestos que els adults podem interpretar com a “seductors” no ho son, només fan servir aquesta pauta apressa dels adults per agradar o cridar l'atenció.
En aquesta edat, la influència de l'adult sobre la llibertat i orientació sexual és molt important i decisòria. Davant una parella homosexual, el nostre comportament serà probablement l'actitud copiada del nen/a. Si nosaltres acceptem i veiem amb normalitat aquesta relació, el/la nen/a també la veurà normal i no només això, sinó que determinarà la pròpia llibertat d'elecció en un futur, sent més fàcil per ell/a elegir la seva companyia sexual, no basant-la principalment en el sexe, sinó també en altres aspectes que li aportin la satisfacció que busca realment d'un company o companya sentimental.
Davant una relació entre dues persones del mateix sexe, podria pensar varies coses: que només tenen una amistat (com ell/ella amb els seus/seves), que li resulti estrany o que li estan fent una broma (perquè només l'han explicat o ha vist el model home-dona), etc. Qualsevol interpretació no l'hem de suposar, el nen/a ha de poder explicar que és el que no entén o l'ha sorprès. Ja que a vegades, és qualsevol altre circumstància el que l'ha sorprès, que desconeixem i que no té res a veure amb el fet que siguin dues persones del mateix sexe (però nosaltres ho podem pensar perquè encara tenim el tabú interioritzat). Un cop aclarida la seva resposta (en cas que hagi gestos de sorpresa, dubte, incomprensió,...) s'explica què son les relacions de parella.
S'ha d'exposar que aquesta relació és com la de la seva mare-pare o qualsevol altre parella que opteu com a exemple, fins i tot d'un conte que conegui. És una relació d'estima tan forta que decideixen compartir la vida i viure junts, abraçar-se, petonejar-se, etc. Cal explicar que quan vols estar amb una persona d'una manera tan propera, és perquè així sou feliços tots dos. És una unió més intensa que l'amistat. Quan es veuen, poden sentir pessigolles a l'estomac durant molt de temps, i és una sensació que es nota sobretot quan som adults. Podria comparar-se amb aquella il·lusió de la nit de reis...però que es manté cada dia. Una sensació a la panxa que comporta felicitat i benestar. I que et donen ganes de besar i acariciar molt a l'altra persona i també que t'ho faci a tu. Evidentment no totes les relacions de parella són iguals, li direm que hi han de tantes diferents com parelles hi ha al món i que quan sigui gran podrà decidir com vol la seva relació i trobar la persona que li agradi com a ell/a. També que hi ha persones que no volen o no tenen parella, i que al llarg de la vida pots tenir una o varies.
Aquestes respostes ajuden a madurar i començar a interpretar l'amor, l'enamorament, el desig i la passió més enllà dels sexes. Una relació sexual pot ser simplement una atracció cap a un altre cos o persona, però quan s'integren altres sentiments van més enllà del fet sexual.
La complexitat de la sexualitat i tot el que comporta en qualsevol ésser humà és molt més enriquidora i diversa del que ens imaginem. Però sobretot és individual, diferent, única per a cada persona, i aquesta ha de ser respectada i lliure.
Comentaris