El fons d'art del Museu de Mataró

Ara que, afortunadament, podrem admirar el fons d’art del Sr. Bassat, seria bo que ens preguntéssim, també, on són les col·leccions de pintura, escultura, gravats i arts decoratives del Museu de Mataró. A ca l’Arenas, em diria algú. D’acord, però on podem, de manera permanent, contemplar les obres i els objectes que formen part d’aquestes col·leccions? No totes, evidentment, però si, tal com estableix el decret que desenvolupa la Llei de Museus, una mostra important i significativa de les mateixes. Lamentablement, la resposta seria decebedora: enlloc. En conseqüència, doncs, quin sentit té que el Museu conservi un fons que els mataronins i les mataronines no podem contemplar ni gaudir?

La veritat és que costa molt de pair que, trenta anys després de la recuperació de la democràcia, Mataró no disposi, encara, d’un espai permanent per oferir als ciutadans i a les ciutadanes la possibilitat de gaudir contemplant les obres que el Museu municipal té sota la seva custodia. A més, la situació econòmica que patim farà impossible que, en un termini més o menys llarg de temps, puguem resoldre aquesta greu mancança. Per això fa més mal encara que els successius governs que ha tingut la ciutat no hagin fet res al respecte en època de vaques grasses.

Lluny queden els temps en què les col·leccions d’art podien ésser contemplades només per uns quants. Amb l’arribada de la Il·lustració, al segle XVIII, les obres que fins llavors havien estat tancades als palaus començaren, lentament i progressiva, a ésser admirades pel conjunt de la societat. En aquest sentit, la cada vegada més forta implicació de les administracions públiques en la gestió del patrimoni hi ha jugat un paper fonamental. A casa nostra però, malgrat les més de 6.000 obres i objectes que custodia el Museu, la manca d’un espai adequat que permeti mostrar-les fa que, també en això, Mataró sigui l’excepció que confirma la regla.

Cal que, mentre la situació econòmica no millori, el govern organitzi tantes exposicions temporals com faci falta per tal de donar a conèixer, de manera rotativa, les obres del fons. Els ciutadans de Mataró hi tenim dret. L’article 8 de la Llei de Museus diu, textualment, que “tots els museus han de garantir la difusió de llurs fons al públic en general”. No m’agradaria constatar que, pel que fa al fons d’art, el Museu de Mataró s’ha convertit en un palau i els governs que hem tingut tots aquests anys en la nova aristocràcia.