El cuquet del magisteri

L'ofici de mestre està fent un tomb històric. Fa uns anys, gairebé tots podíem conèixer alguna persona que havia estudiat magisteri però no exercia de mestre. Em ve a la memòria la sorpresa que m'havia produït el coneixement d'aquesta situació en algunes mestresses de casa que havien sacrificat tota o la major part de la seva carrera professional per atendre amb més temps les obligacions familiars, per a les quals –sens dubte– aplicaven alguns dels coneixements i de les actituds que caracteritzen una bona educadora. Suposo que podien permetre-s'ho. Perquè també conec a molts i moltes altres que no hem pogut fer cap parèntesi laboral com a mestres i hem hagut de compartir la saviesa educadora entre fills i alumnes. I també recordo la impressió estranya que em produïa el coneixement de casos de mestres que buscaven sortida laboral en una ocupació “més digna” –deien ells– perquè el magisteri havia esdevingut, per a ells, una titulació de pas cap a altres ocupacions més altes. No ho he entès mai, però no m'hi escarrassaré pas. El cas és que a Catalunya, si fem cas del que diuen les estadístiques, tothom que és mestre i té ganes de treballar, en aquest moment està treballant.

No em posaré a analitzar la causa (que ja he comentat altres vegades) sinó la conseqüència d'això. De cop, la carrera de magisteri és de les que tenen més bona perspectiva laboral. De cop, aquest títol és dels més demanats. A mi em satisfà en especial que siguin els mestres més joves els que tenen (en una gran proporció) les noves destinacions al seu abast i siguin, per tant, els que arriben com saba nova o aire fresc a les escoles. Però no és menor l'impacte que això està tenint en mestres que s'han dedicat a altres oficis i que tornen (o entren per primer cop) a les aules per a les que es van formar un dia, i arriben als equips docents dels centres. Tot plegat representa una dinamització de la nostra feina i del nostre ofici que feia molts anys que no es veia. I, de retruc, ho està sent per a les educadores d'escola bressol, tècnics d'educació infantil, educadors i educadores de lleure, professors d'ensenyament secundari que poden optar a anar a escoles de primària, també ... Un petit festival de plena ocupació que porta, intrínsec, un gran repte: la formació pràctica dels nous docents per als requeriments de l'escola d'avui. És evident que s'ha de fer un extraordinari esforç institucional –però també personal– perquè aquests mestres acabats d'arribar a les escoles disposin de la formació pràctica adient. I també és ben evident, malgrat tot, que sempre estarem replantejant-nos l'etern dilema vocacional: mestre, s'hi neix o se n'aprèn?

No tinc la resposta a aquesta pregunta. Però, mentre la cerquem, estarà bé que aprofitem totes les possibilitats educatives que ens dóna aquesta situació de plena ocupació i d'incorporació important de més mestres a les escoles. Si amb això millora la nostra escola, tant és si aquests mestres ja havien nascut amb el cuquet del magisteri o l'han descobert de grans. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid buy ultram ambien arrack gradient hoodia heterozygote carisoprodol alprazolam online famvir alprazolam aleve order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax aleve