El Conjunt dels Dolors posa en valor el seu patrimoni amb nova il·luminació

Posar en valor el Conjunt dels Dolors de Santa Maria, el patrimoni arquitectònic i artístic més important de Mataró. Aquest ha estat l’objectiu dels treballs que s’han realitzat en el conjunt barroc i que han culminat amb un nou sistema d’il·luminació i sonorització, la renovació de l’obsoleta instal·lació elèctrica i la creació de dos punts d’informació turística. Aquest dilluns, dia 14, s’ha presentat el conjunt de la renovació, fruit d’un conveni signat l’any 2008 entre el Museu Arxiu de Santa Maria i l’IMAC, i que també ha comptat amb la col·laboració de l’Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

La nova il·luminació, l’element més destacat de la reforma, ressalta els elements pictòrics, escultòrics i arquitectònics del recinte, integrat per la Capella dels Dolors, el Cor dels cantors, la Sagristia i la joia de la corona, la Sala de Juntes de la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors. Un conjunt de gran importància ja que es conserva tal i com el va concebre en el segle XVIII Antoni Viladomat, el pintor català més important del moment. Manel Salicrú, director del Museu-Arxiu, ha assegurat que l’actuació “millora la categoria visual de tot el conjunt”. S’han establert tres nivells d’il·luminació, un de visita, un altre per a actes litúrgics o culturals, i un tercer de pas. El sistema utilitzat, de l’empresa Spectrum, destaca especialment els clarobscurs propis de la pintura barroca. L’element més difícil d’il·luminar ha estat la Sala de Juntes, amb un sistema que simula la llum natural provinent d’una sola finestra, tal i com estava concebuda en origen.

El conveni entre l’IMAC i el Museu Arxiu ha finalitzat amb aquests treballs de remodelació. L’any 2008, en el marc d’aquest acord, també es va renovar les seccions del Museu. Manel Salicrú ha aprofitat la visita d’aquest dilluns per destacar la importància del Conjunt dels Dolors i recordar la força que tenia la congregació que el va construir. “Era una associació religiosa que cuidava la espiritualitat del dolor, cosa que lligava molt bé amb el moment que vivia el país, assolat per la pesta, la guerra i la inseguretat”, ha explicat.