Joaquim Arenas

El català dels anys seixanta...

No és que no digui la veritat, tampoc s'erra quan ho afirma, tanmateix. No es pot, però, ser imprecís quan se cerca la causa de la situació lamentable. Escric això quan acabo de llegir unes asseveracions de Lluís M. Tudó, guanyador del Premi Josep Pla d'enguany. “El català que es parlava a Barcelona els anys 60 era més ric que el d'ara”, declara Tudó, per afegir-hi a continuació: ”Després de vint anys d'immersió lingüística “. Sembla que la degradació de la llengua es vulgui vincular en certa mesura a l'aplicació del Programa d'Immersió, com si la qualitat de la llengua emprada per una part important de catalans en depengués, d'aquest Programa.

Voldríem exposar, en aquestes breus lletres, una qüestió evident i és que, en l àmbit polític, és a dir ,en el llenguatge parlamentari i d'ús dels partits polítics, s' ha produït una greu confusió. I la cosa és tan senzilla com anomenar immersió a tot procés d' aprenentatge en català.

La frase que escrit a continuació no és un joc de paraules encara que ho sembli, però és prou il•lustrativa per a fer entendre la diferència i esperem que no sigui un propòsit balder. Aquesta és la frase: Sempre que es fa immersió en una aula es fa ensenyament en català, però no sempre que és fa ensenyament en català, es fa immersió.

La immersió lingüística és un procediment d'aprenentatge intensiu d'una llengua per part d'alumnes de llengua dominant. Dit d'una altra manera : La immersió és una manera d'aprendre una altra llengua diferent de la de casa , canviant la llengua de la llar per la de l'escola en el procés educatiu i garantint un tractament psicopedagògic adequat.

Així, els alumnes d'una classe d'Educació Primària, on la presència de nens i nenes de parla familiar diferent a la catalana és inexistent o proporcionalment molt baixa, no han de ser objecte d'aplicació de cap de les tècniques pròpies de la immersió lingüística, han de fer, senzillament, ensenyament en català. I si hem de ser explícits no n'han de fer ni és pertinent que en facin ,d'immersió. Ens trobem davant de dos processos d' aprenentatge i d'educació diferents. El primer, la IL., adreçat a alumnes de parla diferent que la d'ús a l'escola, demana unes tècniques, unes aplicacions pedagògiques, unes metodologies que, al cap i a la fi, són pròpies del tractament educatiu aplicat en la circumstància descrita suara. L'ensenyament en català, sense immersió, ha d'afectar positivament tots els alumnes des dels deu anys. Perquè tots ja han de ser coneixedors i usuaris normals de la llengua catalana en aquesta edat.

Fet aquest perllongat aclariment, cal dir amb Tudó que el nivell de llengua actual és, no pitjor dels anys seixanta sinó que és deplorable. Ho és l'escola, ho és a l'institut, ho és als mitjans de comunicació, que constitueixen una nova escola paral•lela, ho és al Parlament, ho és a l'administració, ho és ...

I és que no se sap en quina ment privilegiada es va conformar la idea que a partit dels anys noranta no calia patir pel català. Que tot estava normalitzat, que l'escola catalana era cosa d'anys enrera.

Clar i català, en qüestió lingüística s'ha aplicat i assumit un pensament feble, feble i estúpid. I tan feble i estúpid com perniciós per a la personalitat de Catalunya. Que els catalans parlin sempre en català, si més no en primera instància, que els catalans vetllem per un model de llengua sense castellanismes, que els catalans estudiem la llengua constantment perquè es troba constantment amenaçada, que els catalans ens queixem de la manca de professionalitat dels locutors i locutores de televisió i de ràdio la majoria dels quals no són bons professionals perquè desconeixen el nivell qualitatiu del model de llengua que han d'emprar.

Cal concloure, doncs, que el català dels seixanta era més ric, com diu Tudó. Igualment, però, cal afirmar que l'aplicació de la immersió lingüística a les escoles manté una vinculació relativa amb la qualitat general de la llengua que cada dia escoltem. Ens cal a tots posar –hi el nostre esforç. Parlant i parlant bé. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid buy ultram ambien arrack gradient hoodia heterozygote carisoprodol alprazolam online famvir alprazolam aleve order cialis xanax online

Arxivat a:

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive