El cas Tecnocampus

El passat 1 de juliol, els regidors del Partit Popular van posar en coneixement de l’oficina antifrau, les irregularitats trobades en el contracte del restaurant del Tecnocampus. Irregularitats que portaran a l’ajuntament, o sigui, als ciutadans a pagar casi 600.000 euros per amortitzacions no cobertes a l’empresa de restauració, que ha decidit marxar i rescindir el contracte.

En un contracte hi cap quasi tot, i podríem entendre aquest pagament com a concepte de traspàs, per exemple, per les millores i condicionaments del local que va realitzar l’empresa de serveis de restauració, però el que crida l’atenció es que aquesta condició no hi estigues al plec de condicions al concurs, la inclusió posterior al contracte, o el desconeixement d’aquesta clàusula, per exemple.

L’empresa reclama aquets 543.000 euros com a quantitat no amortitzada de la inversió inicial que va haver de realitzar, sorprèn per tant també la licitació del concurs, l’empresa guanyadora no semblava amb les garanties de solvència i compromís suficients per afrontar els anys necessaris d’amortització, també resulta sorprenent la inclusió d’aquesta clàusula sense condicionants, en les circumstancies econòmiques que vivim en els últims anys es devia de preveure aquesta possibilitat.

Si el concurs es va adjudicar de forma errònia, si l’empresa que va guanyar el concurs va obtenir un tracte de favor o la clàusula que indemnitza a l’empresa està mal plantejada, per tot això n’hi havia una responsable, l’antiga responsable del PSC al Tecnocampus, la que ara es diputada Alicia Romero.

Als països anglosaxons s’anomena accountability la capacitat de explicar comptes, d’establir responsabilitats i aplicar les oportunes sancions

Potser la senyora diputada Alicia Romero tindria que donar més explicacions, i potser també, si aquestes no son consistents, acceptar les seves responsabilitats i dimitir. Ja se que és difícil sortir al mercat laboral als nostres temps, però ajudaria, segurament, a la reconciliació entre política i societat.